dijous, 29 de novembre de 2007

67. TCUENTO, ANTONI.

________________ La pista esportiva de l'IES.


Navegant i remenant per la xarxa vaig trobar fa un parell de dies un lloc web anomenat www.tcuento.com El encuentro después del colegio”. És una mena de xat de cada centre educatiu on els alumnes es troben per “conversar” des de casa. El centre de la província de Tarragona que més entrades té registrades, i de llarg, és l’IES “Antoni Ballester” de Mont-roig del Camp. Com que l’accés és lliure hi vaig entrar i vosaltres també podeu fer-ho.

El llenguatge utilitzat és el mateix que pels missatges de mòbil, és a dir amb l’excusa de la “modernitat” no cal esforçar-se per complir ni les mínimes normes ortogràfiques i s’arriba a l’extrem de que costa desxifrar moltes vegades el que vol dir cada missatge. Però si deixem de banda les formes (el llenguatge i la ortografia) i busquem en el fons dels missatges tampoc hi trobem res d’interessant. Cap al·lusió als estudis, al centre, als treballs en grup … tot són comentaris sobre baralles entre alumnes, comentaris sense solta ni volta, trivialitat al 100 %,...

Segurament és el que toca en l’edat de l’adolescència, però trobo a faltar que els joves també es preocupessin de temes propis de l’IES amb els quals a diari han de conviure. Aquest lloc web, que ben segur és observat per algun “profe” (com és natural), com a anònim que és, podria ser un lloc de reivindicació de demandes dels alumnes que no es poden fer directament a la direcció del centre, ja sigui per deixadesa, per por a “represàlies” o a no ser escoltat, per no quedar malament davant els altres companys, … Ben segur que es podrien preguntar coses com ara… Per què he de fer els deures que ens proposen per les vacances de l’estiu si quan tornem de vacances els professors no ens els demanen? Per què es va fer una gran despesa de focus per il·luminar la pista esportiva si mai no es fan servir? Per què alguns dies el menjar del càtering deixa molt que desitjar i no s’hi posa remei? Per què no podem anar amb bici a l’institut (donat que està allunyat de molts punts del poble) i aparcar-la dintre del recinte, just a l’entrada? Per què…??? És que no hi ha demandes o suggeriments a fer per part dels usuaris de l’institut? Alumnes, pares i professors (que més de un es mossega també la llengua) tenen aquí una eina per reivindicar anònimament, amb educació i bones maneres, les seves inquietuds. Els qui ho facin amb mals modes es desqualifiquen a ells mateixos.

dimecres, 21 de novembre de 2007

66. OPINIÓ O NOTÍCIA?




Avui, trencant amb la meva línea habitual, parlaré de mi i d’aquest blog amb motiu d’un fet que va pasar fa unes setmanes i que vull fer públic.

Recordareu que al post número 55 amb el títol “Cooperativa … agrícola?” vaig tractar el tema de la metamorfosi que preparen per la nostra Coopertativa Agrícola i si actualmente té massa sentit que es faci, donat el baix percentatge de pagesos que utilitzen els seus serveis durant l’any.

Em consta que no va agradar gaire a un sector del nostre poble, sobre tot a les persones directament implicades, i que s’en va parlar molt durant aquells dies. El curiós del cas és que a rel d’aquest comentari vaig rebre un e-mail que em va fer recapacitar sobre el que és un blog.

Me’l va enviar una noia amb nom i cognom (que no sé qui és) i es presentava com a representant d’una important agència de notícies (no especificava quina). Demanava “poder contactar amb la persona que ha publicat la notícia sobre la Cooperativa de Mont-roig del Camp per tal de poder concertar una entrevista”.

Primer vaig pensar en que podría només ser una ridícula treta per “desenmascarar” a l’autor d’aquest blog, i no li vaig donar més importancia però en una segona lectura vaig veure un altre sentit que em va preocupar i és el fet de que el que jo publico al meu blog es prengui per part d’algú com a una notícia.

Cada un dels 66 post que he publicat en aquest blog fins avui, només reflexen la meva opinió sobre els temes tractats i en cap moment volen tenir cap caire periodístic ni d’informació com a tal. Potser reflexiono, parlo, opino i demano també la vostra, sobre temes que son actualitat al nostre poble i que són de l’interés de moltes persones, però NO SON NOTÍCIES o almenys no és el sentit que jo els hi vull donar.

Potser el que manca (i això també és una opinió) és un mitjà local de notícies que no tenim, ja que d’una banda el Ressò Mont-rogenc és trimestral i més que donar “notícies” és un recull de fets que han passat al nostre poble i que queden allí reflexats per a la història. Per altra banda el butlletí municipal que va publicar l’actual consistori amb motiu dels 100 dies de govern no deia res d’interés. Al final tots acabem repassant les micro notícies que la revista Costa magazine publica telegràficament. Potser és aquest l’únic medi amb un periodista profesional al darrera.

NOTA FINAL: Sobre el e-mail de la periodista vull aclarir que li vaig contestar dient-li que no aniria personalment a cap entrevista però que via correu electrònic contestaria tots els seus dubtes o l’adreçaria a les persones indicades per poder comprobar i contrastar el que volgués publicar al seu medi. No vaig rebre cap resposta….

divendres, 16 de novembre de 2007

65. ASFALT

_______________L'Avinguda de Catalunya de Mont-roig del Camp

Tots recordem el sonat enrenou que vam tenir al poble quan, sis mesos abans de les eleccions municipals, l'anterior consistori va tenir la brillant idea de proposar contribucions especials als veïns per "arreglar" l'avinguda de Catalunya. Bé, no faré més llenya de l'arbre caigut.

Si la cosa no s'esguerra, en dues o tres setmanes tindrem asfaltada l'avinguda i sense haver de pagar ni cinc ni per part dels veïns ni per part de l'Ajuntament. A més també tindrà nou asfalt el carrer d'en Cristòfor Colom, encara que per una altre via que passo a detallar.

L'avinguda de Catalunya tindrà nou asfalt i ho farà l'empresa COMSA, que està fent la nova autovia N-340, i ho farà sufragant totes les despeses. El motiu no és que s'acostin les dates nadalenques i estiguin generosos, la cosa vé de quan van muntar al costat de la rotonda del restaurant Mas d'en Romeu una planta d'asfaltat sense el corresponent permís municipal i l'actual consistori, en lloc d'anar a les males amb sancions, querelles o altres vies que son totalment reglamentàries, va preferir pactar amb aquesta empresa i després de diverses conversacions va arrancar aquest acord que beneficia, a més de tots els veïns de l'Avinguda de Catalunya, a tot el poble. També crec que així s'acaba fent justícia amb els propietaris de l'avinguda que, sense tenir-ne cap culpa i pel sol fet tenir la casa en aquesta via del poble, havien de pagar el malmès asfalt que hem fet malbé tots durant molts anys, per ser la via natural de sortida de tot el poble cap a Reus.

Pel que fa al carrer Colom també tindrà nou asfaltat, però en aquest cas anirà a càrrec de l'empresa immobiliària que construeix el "macro-edifici dels 100 pisos" a l'antic solar de "l'Olla". A dia d'avui quan circulem pel carrer Colom direcció al carrer indústria (al revés està prohibit), en trobar-nos amb el solar de l'antiga premsa de Cal Jordi (últimament Fruites Toda), i veiem allí mateix la sortida cap a les cases barates, ens adonem de l'interessant que és tenir una previsió de futur urbanístic pel poble. Possiblement fa cinc o deu anys s'hauria pogut projectar i pactar la continuïtat del carrer Colom per aquest solar. Avui en dia és inviable pels alts costos immobiliaris repercutits en cada metre quadrat del solar. Sembla com si els polítics que hem tingut en les últimes dècades no visquessin al poble (a part del Sr. Aragonès que ja sabem que no ho fa), sembla que a ningú l'importi guanyar qualitat de vida amb aquestes "petites" comoditats que ens milloren el dia a dia, i que quan les tenim potser no els hi donem importància, però que es troben molt a faltar quan manquen. Ens agafa febre al tenir que passar per la cruïlla del Suma en "hores punta" (per no parlar del c. F. Riba i Mestre -farmàcia-, c. Cambrils -ferreteria-, ...)

Bé, sembla que caldrà donar un altre "progressa adequadament" al Sr. Morancho si per Nadal podem circular per l'avinguda Catalunya amb el nou paviment, però SI US PLAU... PROHIBEIXI L'APARCAMENT A UN DELS COSTATS, marqui amb línies la zona d'aparcament i la de circulació. No és tant difícil i tot el poble li ho agrairà.
.

dimecres, 14 de novembre de 2007

64. 100 anys en el record.

Imatge del targetó informatiu de l'acte del Divendres 16 de novembre.

COMMEMORACIÓ DELS CENT ANYS DE L'ACCIDENT FERROVIARI DE LA RIERA DE RIUDECANYES

El Centre d'Estdis Mont-rogencs ha programat per aquest mes de novembre un seguit d'actes per tal de commemorar els cent anys de l'accident que va tenir lloc al pont de la riera de Riudecanyes, entre els termes de Mont-roig i Cambrils. La casualitat ha volgut que el centenari d'aquesta catàstrofe ferroviària coincideixi amb l'actual desgavell de la xarxa de ferrocarrils regionals i de rodalies.

El primer dels actes consisteix en l'edició i presentació del segon volum de les publicacions del Centre d'Estudis Mont-rogencs. El llibre, titulat "Un tren, un pont" i escrit per Vicent Toda és una monografia sobre l'accident de la riera de Riudecanyes. El llibre en una setantena de pàgines fa un repàs a l'impacte de l'accident en el territori i en les repercussions que aquest tingué a nivell polític. Se n'han editat cinc-cents exemplars i la presentació serà a càrrec de l'autor el divendres dia 16 de novembre a les 20:30 a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig del Camp.

Durant l'acte de presentació es visionarà el film de 1907 sobre l'accident en qüestió, unes imatges d'alt valor històric i que formen part dels inicis del cinema català.

El treball de recerca que ha fet possible la publicació d'aquest llibre ha facilitat que en Vicenç Toda, el pare del qual participà en el rescat de les víctimes ara fa cent anys, pogués contactar amb un nét i un rebesnét de passatgers d'aquell fatídic comboi 702 que hauria d'haver enllaçat Barcelona amb València.

Amb posterioritat, i coincidint amb l'aniversari el Centre d'Estudis Mont-rogencs descobrirà una placa commemorativa al mateix pont que un 25 de novembre de 1907 s'ensorrà provocant un tràgic i mortífer accident. Aquest acte es durà a terme el diumenge 25 de novembre a les 13:00h al mateix pont de la riera que separa cambrils de Mont-roig.

L'autor:

Vicenç Toda i Gassó (1939), coneixedor del terme, de la història i les tradicions de Mont-roig del Camp és afeccionat a l'arqueologia. Ha treballat com a pagès i expenedor de carburants. Actualment és voluntari de la Creu Roja i forma part de l'equip de bitlles catalanes de Mont-roig del Camp.

Fundador i actual membre de la junta directiva del Centre d'Estudis Mont-rogencs, ha col · laborat en diversos treballs de recerca local que durant els darrers anys s'han dut a terme a Mont-roig del Camp i ha publicat diversos articles de temàtica local a la revista Ressò Mont-rogenc. És vocal del Centre Miró i del Casal d'Avis de Mont-roig.

Contacte: Per tal de contactar amb l'autor del llibre o amb el Centre d'Estudis podeu telefonar al 657517030 o escriure a
secrecemont@gmail.com.

CENTRE D'ESTUDIS MONT-ROGENCS
977 837 046


dimecres, 31 d’octubre de 2007

63. ORDENANCES FISCALS 2008


Avui dimecres 31 d'octubre del 2007 s'han aprovat en la Sessió Plenària Ordinària del nostre Ajuntament les noves Ordenances Fiscals pel proper any. El col·laborador d'aquest blog "anònim per obligació" m'ha enviat un mail advertint-me que a la web municipal ja hi estan penjades (en format PDF i Power Point) perquè tothom ho pugui consultar.
.
.
Cal aplaudir la rapidesa amb que han posat la informació a l'abast del ciutadà. A més amb una presentació prou atractiva en el disseny, altra cosa és el que hi diu. Pugen la majoria dels impostos un 3% (el IPC), alguns un 6% (escombraries, IBI, Plusvàlues, construccions i obres).
.
Han previst descomptes pels vehicles que respectin el Medi Ambient: 50% de descompte per l'impost dels vehicles si son elèctrics i un 30% pels vehicles híbrids, de gas liquat o biogas.
.
També ens detallen el que es paga en alguns casos d'impostos als pobles veïns. Comparar sempre està bé.
.
Aquesta nit anem a fer la "castanyada" i demà amb més calma ja ens ho llegirem detingudament.
Tingueu mesura amb els panellets, castanyes i moscatell !!!!!

dilluns, 29 d’octubre de 2007

62. CAOS CIRCULATORI

________________ El carrer Cambrils avui al matí.

Jo que m'en reia dels "pixapins" quan mirava les notícies de la tele i la ràdio sobre els embussos matinals per entrar a Barcelona... i avui dilluns ho he viscut en primera persona i al meu poble!!!

A quarts de nou del matí tots els vehicles que baixàvem pel carrer F. Riba i Mestre, en arribar a la plaça Miramar ens hem trobat amb el carrer Cambrils tancat i també el carrer Colom. Amb els nervis i les presses del matí per no arribar tard a la feina i el fet de que alguns encara no estàvem del tot desperts, amb més o menys lentitud els cotxes tornaven a enfilar pel carrer de la Pobla d'en Taudell i cap a munt. He de dir que dos cotxes de la comitiva (els que devien anar més tard) no han dubtat en marxar per l'Avinguda de Reus en contra direcció. Jo que soc més recatat en aquest sentit, he tirat per l'Agustí Sardà junt amb una llarga cua de vehicles davant i darrera. En arribar al carrer Indústria (cantonada del Suma), el carrer també estava tallat per una gran excavadora que derribava la façana de la Premsa de Cal Jordi (últimament Fruites Toda), hem tirat cap a la Rasa del Ximet i en arribar a la rotonda que estan remodelant els operaris de l'Ajuntament, l'hem hagut de fer per l'esquerra segons ens han indicat i novament ens trobem l'Av. de Catalunya que estava tallada per les obres d'una séquia que hi fan. Hem tirat pel carrer Indústria avall trencant a l'esquerra pel carrer Riudoms. En arribar al carrer Cambrils amb intenció d'anar a buscar novament l'avinguda Catalunya, ja no ho he pogut fer doncs hi havia cinc o sis vehicles aturats dins d'aquest carrer per culpa d'una excavadora i un camió que ocupàven la cuïlla del Mari Mar. He continuat recte pel carrer Riudoms seguint al cotxe que em precedia i en arribar a la cruïlla del carrer Vinyols ha girat a l'esquerra per anar contra direcció a buscar per fi la tant desitjada avinguda Catalunya, a l'altura de la nova farmàcia. Jo he continuat recte fins a desembocar a la riera dels 7 ponts. M'han seguit altres cotxes que han menjat pols fins que hem arribat finalment al tram final de l'avinguda Catalunya on hem vist "la claror del final del túnel" i hem assolit el tant desitjat premi de poder sortir del nostre poble.

Suposo que els carrers es tallen amb permís municipal, i que la Policia Local n'ha d'estar assabentada de totes aquestes incidències, però en tot el recorregut no he vist cap efectiu de la Policia Local. Segurament tenien altra feina més important en aquell moment, però si haguessin posat alguna senyalització, la gent no s'hauria d'haver buscat la vida a la desbandada per carrers i carrerons.

Un cop a la feina i amb més calma he pensat que hauria pogur sortir per l'Agustí Sardà directament a buscar la carretera de circunvalació, però ja he dit que anàvem tots com a nerviosos i mig adormits, seguint al del devant i sense saber que ens trobaríem tot aquest seguit d'entrebancs l'un darrera l'altre.

dijous, 25 d’octubre de 2007

61. INFRAESTRUCTURES IV

______________ Cliqueu d'amunt del plano per veure'l ampliat.

Ja podem veure que s’han iniciat les obres del nou vial d’accés a la part alta del casc antic des de la carretera de Colldejou. Desconec el motiu pel qual no s’ha fet un acte públic de presentació d’aquesta important obra per a molts ciutadans de Mont-roig, i així poder saber per endavant el que es vol fer.

La gent sabiem que es projectava, que es volia fer, que ja hi treballaven amb els planos,… però a data d’avui no sabem res en concret: ni el pressupost, ni el període de duració de l'obra, ni pel lloc on passarà exactament, ni com enllaçarà amb la carretera de Colldejou, etc…
Un col·laborador d’aquest bloc m’ha facilitat per e-mail un plànol molt esquemàtic que reprodueixo (no sé si és l’oficial), amb algunes anotacions meves (fetes en color), i entre el plànol que m’han facilitat i l’estat actual de les obres vull donar la meva opinió o plantejar els meus dubtes.

Tots sabem que la distància més curta entre dos punts és la línea recta, per això suposo que donava per fet que el nou vial aniria des de les eres (carrer d’amunt) en perpendicular a la carretera de Colldejou, tal i com he marcat en color blau al plànol, amb una rotonda a la carretera de Colldejou (en color vermell). El traçat del projecte però és el que he assenyalat amb color verd. La longitud del vial és considerablement superior.

Vista l’alçada que passa la carretera de Colldejou respecte a la muntanya de les creus, sembla lògic fer un pont amb dues pilastres altes que iguali el nivell d'un i altre costat, però pel que es veu no serà així. Des de la carretera de Colldejou (a les basses del Feliciano) es baixa cap avall per creuar amb un pont a poca altura el barranc del ximet i iniciar així una pendent llarga fins la carena de la muntanya de “Les Creus”. Aquesta muntanya de “Les Creus” la rebaixen una mica per passar el nou vial. D’aquí que el camí actual del dipòsit de l’aigua es veu dibuixat desviat respecte a la traçada actual. Un pujar i baixar poc agraït pels qui vagin amb bicicleta o a peu.

He intentat esbrinar alguna cosa més sobre aquesta obra (sense descobrir la finalitat d’aquest post), i la cosa sembla que ja estava feta, beneïda i adjudicada per l’anterior govern (Beatet), i els polítics d’ara es limiten a deixar que es faci sense haver-lo revisat. Penso però que no hauria estat de més fer una presentació amb audiovisuals (planos, simulacions d’obra feta, etc…) i una explicació de tot plegat.

Que no li torni a pasar al flamant nou Sr. alcalde el mateix que amb la inauguració del parc "Maria Martori" que, d’haver sabut com estaba tot, no l’hauria inaugurat tant a corre-cuita.
Encara que sigui un projecte dels anteriors, vist el seu tarannà polític, cal examinar-ho amb lupa i si alguna cosa no està bé posar-hi remei sense excusar-se en que la responsabilitat ve de lluny. El mateix poden aplicar-se els “Morancho Boys” amb el tema del “matadero” (vull dir tanatori), que vist des de fora pinta ben lleig.

Per cert, a l’enllaç d’aquest nou vial amb el carrer d’Amunt, carrer de la Roca, camí vell de l’ermita i camí del Peiró, tenia entès que hi aniria una gran rotonda amb 5 entrades i sortides, I que seria una reproducció d'una era com les d’abans, per recordar i deixar testimoni de que allí s’hi practicava aquesta activitat, però al plànol que m’han facilitat no hi surt.

Qui en sàpiga més que hi digui la seva.

dissabte, 20 d’octubre de 2007

60. INFRAESTRUCTURES III

__________ Estat actual del carrer en obres.

Reprenent el final del post 58, vull comentar la polèmica que s'arrossega de fa temps pel que fa a les obres que s'estan realitzant a la part alta del carrer d'Amunt, on es vol renovar l'asfalt, fer les voreres que faltaven, arreglar les clavagueres que no funcionaven correctament, etc... tot amb impostos especials a sufragar pels veïns.

La cosa ve de l'anterior govern municipal (ERC, CiU, Verds i més) que van creure oportú que s'havia d'arranjar aquesta zona del poble (crec que amb raó). Als veïns no els feia cap gràcia el tema de les contribucions especials, però cada dia estem tots més concienciats de que alguna cosa hem de pagar. Però hi ha una qüestió que els veïns no volien tolerar i és que les clavagueres d'aquesta zona es van fer fa 4 o 5 anys, obres pagades pels veïns integrament i fetes per l'Ajuntament.

En el moment en que les feien alguns veïns ja van avisar als encarregats de la obra de que no s'estava fent bé (faltava pendent a la tuberia) i en van fer cas omís. Durant aquests 4 o 5 anys els problemes han estat constants i ara que es vol arreglar l'asfalt es l'hora de fer-ho bé d'una vegada, però els veïns no volien tornar a pagar per una negligència de l'anterior ajuntament.

Això ho van exposar en una reunió feta fa mesos entre els veïns afectats i els anteriors governants amb l'enginyer municipal. Mentre que el llavors cap de llista de CiU (el que va estudiar al seminari amb el Beatet) els va posar per excusa que havien fet les clavagueres de forma provisional i que ara s'havien de tornar a fer, els veïns van alegar que ells havien pagat el preu de definitives i en aquell mateix moment l'enginyer municipal Sr. Penalva va donar la raó als veïns, quedant els polítics fora de joc i amb les obres parades per no crear polèmica davant la proximitat de les eleccions i amb l'afegit del rebombori que també havien aixecat per les contribucions especials proposades per l'avinguda de Catalunya.

Ara el nou alcalde Morancho tira endevant les obres que els veïns sufragaran amb contribucions especials, exceptuant, com és natural, tot el cost de substituïr la clavaguera per una de nova que funcioni correctament.

Quan estarà acabat tot el barri gaudirà d'un millor nivell de vida, sobre tot amb el nou vial que conectarà aquesta zona directament amb la carretera de Colldejou. Un nou vial que davant la manca d'informació per part de l'Ajuntament sobre aquesta obra, li dedicaré el següent post.

dimarts, 9 d’octubre de 2007

59. NOU BLOG MONT-ROGENC




Els amics del colectiu BROT m'han anunciat la seva entrada al mon blocaire local, com també ho han fet en els altres blogs mont-rogencs. Des d'aquí la meva salutació i ja teniu un enllaç directe de d'aquesta Talaia cap al BROT Mont-roig.

També vaig rebre la solicitud de uns militants mont-rogencs d'ERC per donar llum a una carta que volen fer pública i que sembla que no tothom els hi vol publicar.

Donat que el company Mon a "La Garrofa de Mont-roig" ja fa uns dies que ha anunciat aquests esdeveniments i amb molta participació, poso aquí un enllaç directe per que hi entreu (si encara no ho heu fet). En el cas de ERC és del tot recomanable per la salud mental de la política local.



D'altra banda es parla molt del CUP aquest dies i per això us deixo l'adreça de la seva web on podreu treure l'entrellat de per on van les seves postures polítiques.

Candidatura d'Unitat Popular: http://www.cup.cat/portal/

.

dissabte, 6 d’octubre de 2007

58. INFRAESTRUCTURES - II

____________ El nou vial des del camí de Les Creus.

Han començat ja les obres de construcció del nou vial que proporcionarà una nova entrada directe a la part alta del poble des de la carretera de Colldejou a l'inici del camí del Peiró. Una obra llargament esperada pels veïns del casc antic, que esperen veure així alleugerit una mica el trànsit de vehicles, sobretot pels carrers d'Amunt, Mare de Déu de la Roca, F. Riba i Mestre i altres.

D'aquesta obra ara finalment iniciada, ja s'en va parlar durant la primera alcaldia de ERC (Torrebadell), tot i que es contemplava també un accés per l'altre costat, des de l'actual tanatori en construcció fins a les eres. A la llarga crec que també s'haurà de contemplar aquesta segona opció. De fet ara s'arranjarà el començament del que seria hipotèticament aquest nou vial, al peu de les escales del Portal de la Canal (rentadors), per tal de fer-hi un aparcament, segons he llegit a la premsa aquesta setmana.

El projecte que actualment es farà es va gestar durant la segona alcaldia de ERC (Beatet), però no van saber-la executar abans de les passades eleccions. No vull aprofundir en el tema ERC/Ajuntament/resultats electorals, ja que a "la Garrofa" d'ahir divendres hi ha un retrat ben realista de la situació.

Trobo a faltar per part de l'actual equip de govern que no hagi facilitat cap informació pública (planells, memòria, pressupost, afectacions, plaç de finalització, ...). Hi ha hagut una oportunitat d'or de fer-ho en el recentement repartit "Mont-roig Miami INFORMA" amb motiu dels seus cent dies de govern, però com ja s'ha dit en alguns comentaris blocaires, el contingut ha decebut una mica. Esperem veure com anirà la informació en aquests butlletins trimestrals que ens anuncien aniran sortint.

Quan he anat a fer la fotografia aquest matí, he vist que també s'estan fent obres a la part alta del carrer d'Amunt, on hi havia una polèmica oberta entre els veïns i l'anterior ajuntament per tal i com es volien sufragar. Ara amb en Morancho ja s'han iniciat... . Deixo aquesta qüestió per al proper post.
.

dissabte, 29 de setembre de 2007

57. INFRAESTRUCTURES




Aquest estiu ha resultat mogudet pel que fa a les infraestructures catalanes. Els trens que no van ni amb rodes, l' electricitat que fa figa, les autopistes embossades i pagant… Els polítics de l’Estat Espanyol i de la Generalitat no han fet altra cosa que demanar paciència als usuaris, tot dient que això és un curt període de molèsties per aconseguir un rellançament cap endavant del nostre país. Realment jo crec que és així, però esperaré a veure els resultats. Només cal recordar que l’AVE Madrid-Barcelona degut a com es va construir el traçat no arriba a la velocitat punta que tenia previst en un principi.


Hi ha una cosa que em preocupa en referència a la nova A-7 i que volen obrir en els propers mesos (abans del proper estiu), en el nou tram que va des de Vila-seca fins a Mont-roig, per tal de que la travessia de Cambrils estigui alliberada el proper estiu, però tot l’actual trànsit i augmentat per la gratuïtat del nou tram farà cap a Miami Platja per la N-340.


Fomento vol enxamplar el tram de la carretera de la platja que va del Mas Miró al Rte. Sonia i en aquest punt de la N-340 hi faran una rotonda amb la funció de desviar a tots els vehicles que pugen de València cap a la nova autovía. Crec que el “cacau” serà gran tant en aquest tram com a Miami.


Una bona solució seria que fomento enxamplés també tot el tram de la carretera de la platja des del Mas Miró fins al poble, així una part del trànsit es podría desviar per la renovada carretera de Pratdip i enllaçar per l’Hospitalet de l’Infant amb la N-340 o amb la AP-7.
Potser serà una molèstia temporal pels mont-rogencs del poble, però ens quedaria la carretera ben ampla, cosa que si no es fa ara serà molt difícil de veure-ho fet.


Crec que l’equip de govern de l’Ajuntament ja tenen previst de fer aquesta demanda a Fomento, potser amb alguns matissos que a mi se m’escapen. El que està clar és que han de reflexionar bé sobre aquesta qüestió i enfocar-ho de la millor manera possible. En cas contrari es pot muntar un sidral circulatori de campionat.

dimecres, 26 de setembre de 2007

56. DESCANSEM EN PAU




Fa un parell de dies vaig assistir a un enterrament d’un familiar meu en una població veïna i em vaig adonar de certes diferències en el protocol fúnebre respecte a les costums establertes al nostre poble, però la diferència més important i que ens diferencia d'altres llocs és a l’hora de donar el condol.

Al nostre poble tenim establert el costum de passar a donar el condol abans de celebrar-se l’ofici religiós en memòria del difunt. Un curt acte de rebuda de les despulles del protagonista per part del mossèn a la porta de l’església dóna pas a l’inici d’una llarga desfilada de persones que passen pel cap de dol a expressar la condolença a la família del traspassat. Fins fa poc temps aquest era un acte on els sexes marcaven els llocs per on passar: els homes a la part del homes i les dones amb les dones. Actualment tothom passa primer pels homes i després per les dones, la majoria de vegades et donen un recordatori i ja hem complert. Amb un curt espai de temps, generalment entre 15 i 30 minuts, ja hem enllestit amb aquest acte de formalitat ciutadana.

Per la família que està al cap de dol és una mena de mal tràngol haver de passar aquest suplici d’encaixades de mans, petons, abraçades,… però val la pena suportar-ho. És una estona intensa d’emocions tristes però que tenen un final quan acaba la cua. És un error anar de modern i demanar al mossèn que no es passi a donar el condol, ja que t’estalvies avui aquests amargs minuts, però t’esperen tres o quatre mesos de reviure la pèrdua de l'ésser estimat diferents vegades cada dia: gent que t'atura pel carrer, visites a casa que no s’acaben mai,… tothom vol quedar bé!. La bona pensada que crèiem haver fet al rebutjar rebre el condol a l’església es torna un llarg calvari de mai acabar.

El futur immediat pel que fa a les defuncions al nostre poble serà l’entrada en funcionament del tanatori municipal, on tindrem també alguna possibilitat més d’expressar el nostre condol, bé sigui amb el llibre se signatures o deixant les nostres targetes de visita en la urna que s’habilita a aquest efecte. Una altra manera de poder expressar el condol seria mitjançant un apartat a la web municipal on a més d’informar de l’hora de l’enterrament i altres detalls, s’hi pogués introduir un missatge d'aflicció per a la família.

Podeu dir-hi la vostra. No es convida particularment.

dissabte, 22 de setembre de 2007

55. COOPERATIVA... AGRÍCOLA?




Cal canviar-li el nom urgentment a la nostra Cooperativa Agrícola?
La finalitat d’una cooperativa agrícola és la d'agrupar un seguit de pagesos que, com a propietaris de la pròpia cooperativa, compren i venen els productes que pertoquen a la seva activitat. És a dir, compren conjuntament llavors, fitosanitaris, envasos, maquinària, … i venen els fruits que produeixen. Fins i tot en alguns casos, com passa al nostre poble, es disposa d’una mena de Caixa d’Estalvis per als seus socis i altres clients.

Hom s’ha adonat que en els últims temps els pagesos o bé s’han especialitzat o han plegat, i el volum d’activitat agrícola de la cooperativa ha quedat molt reduït, pels motius que siguin i en els que avui no vull entrar, ja que donaria per un altre post. On són les cues de pagesos que portaven els fruits a la cooperativa? On són tots els grans camions que sortien carregats de matinada de les seves instal·lacions?...

Avui però el negoci de la cooperativa ja no és l’agricultura… han trobat un sistema més fácil i segur de fer calaix. Van aconseguir que l’Ajuntament els requalifiqués les instal·lacions de l’Av. de Reus per poder-ho vendre com a sòl urbà (que no ho era), obrint-hi algun carrer pel mig perquè hi surtin més pisos (que vol dir més calés), i volien traslladar-se als terrenys que tenen al costat del magatzem de les garrofes, al que serà el nou polígon industrial tocant al poble, però calien diners per fer la infraestructura del nou polígon (carrers, enllumenat, asfaltat, clavegueres,…), - i com que la cooperativa és pobre i té molts deutes…-, així que l’Ajuntament novament els requalificà una illa d’aquests terrenys industrials a urbans, per poder-hi fer un grapat de pisos, i així poder fer les obres de condicionament del polígon. Com que l’Ajuntament ha tirat llarg amb els pisos que hi surten, a més de fer les obres s’embolsen més de 900.000 euros, directament cap a les seves arques. Els polítics diuen: - tot sigui per ajudar a la cooperativa… als pobres pagesos… ho hem de fer!!!...-
Com que la cosa ja els ha funcionat dues vegades, no dubten en tornar-hi i van plorant novament a l’Ajuntament dient que estarien millor en una finca rústica que ja tenen mirada, cap al camí de les arenes, i que allí sí que els hi convé anar-hi. Cal que els requalifiquin ara aquests terrenys per poder establir-se allí… i l’Ajuntament ho torna a fer.

Cal preguntar-nos quants dels més de 200 socis que té la cooperativa de Mont-roig són pagesos que utilitzen realment en el dia a dia els seus serveis i que hi comercialitzen els seus fruits. Els pocs pagesos del poble que no han plegat i que s’han especialitzat i han augmentat el volum de les seves produccions, utilitzen la cooperativa? La resposta és clarament NO!!!

Tornant a la pregunta de l’inici, cal que es “requalifiqui” també el nom de la cooperativa i ara passi a denominar-se “Cooperativa del Pelotazo”, o be “Cooperativa Especulària” o bé “Cooperativa …”
Digueu-hi la vostra.

dimecres, 19 de setembre de 2007

54. LLIBRES D'OR




Cada any en aquestes dates sento la mateixa cançó i sempre les mateixes lamentacions. Avui parlarem del llibres de text escolars que cada inici de curs suposen una despesa molt gran per a les famílies espanyoles. Beeeepp!!! Error, acabo de faltar a la veritat. Hi ha comunitats autònomes en que els llibres són gratuïts, hauria d’haver dit per a les famílies catalanes. Beeeepp!!! Error, acabo de tornar a dir una mentida. Hi ha ajuntaments que sufraguen la despesa dels llibres de les famílies empadronades… Però quina discriminació és aquesta? Què hem fet els ciutadans de Mont-roig del Camp per no tenir els mateixos privilegis que els aragonesos o que fins i tot els d’alguna altre població de Catalunya? No vull aquí responsabilitzar ni culpar directament al nostre Ajuntament, ja que entenc que no és aquesta la seva tasca i que els ajuntaments que ho fan és única i purament per motius electoralistes. (Alguna candidatura del nostre municipi parlava al seu programa-proposta de llibres gratuïts?).

Quan vaig a comprar-me un llibre (novel.la, històric,…), normalment em costa entre 6 i 12 o 15 euros. Sempre és un llibre ben enquadernat, amb tapes dures i calculo que en deuen fer una tirada de 5.000 o 10.000 exemplars (Per exemple els de l’editorial El Mèdol i similars). Si demano un llibre de text escolar, el preu serà de 18 a 25 i fins a 30 euros. L’enquadernació no supera ni de lluny la qualitat dels altres i la tirada estic segur que la multiplica com a mínim per 20. No li veig cap explicació a aquesta desmesurada diferència de preu d’un article a l’altre. Haurien de ser més barats!!! Qui es forra amb tot això?

Potser hem d’aprendre d'altres llocs on la manca de recursos aguditza l’enginy. Hi ha països més pobres que el nostre on els alumnes compren tres llibres a l’any, un per a cada trimestre. En cada llibre hi tenen totes les lliçons del trimestre de totes les assignatures. Els nostres alumnes han de portar carretons per anar a l’escola carregats amb tots els llibres, ja que les motxilles els hi deformen l’esquena amb tant de pes. I ens diem que som el primer món!

L’altra drama és quan poguent passar els llibres d’un germà a l’altra et trobes que l’escola ha canviat d’editorial i cal comprar-los una altra vegada. No sé si és problema de les AMPES, dels Consells Escolars, dels Ajuntaments, dels professionals de l’educació, … el que està clar és que alguna cosa s’hi podria fer en lloc de lamentar-nos cada any amb les mateixes cançons.


dilluns, 17 de setembre de 2007

53. IDENTITAT LOCAL




Els domassos als balcons quan són les festes d’una població són senyal d’adhesió i participació dels veïns del poble envers la celebració. Fa pocs dies celebràvem les festes de la Mare de Déu de la Roca, patrona local. He de dir que no vaig llegir el programa d’actes organitzats, i no em refereixo al seguit de novenes, misses i rosaris, sinó als actes més lúdics i que tenen més participació que les de l’àmbit estrictament religiós. Suposo que hi devia haver cartells pel poble però no m´hi vaig fixar.
El que sí vaig fer va ser que el dissabte dia 8, dia de la Festa, vaig sortir a mitja tarda a passejar pels carrers del poble i em va sobtar el diferent seguiment per part de la població del fet de penjar els domassos de la Mare de Déu als balcons. Al casc antic podriem dir que encara hi havia un acceptable percentatge de cases que el lluïen (fins i tot en algunes cases més d' un), però a mida que m’allunyava del casc antic la proporció de domassos baixava en picat. Em va cridar tant l’atenció que vaig fer-ne fins i tot un seguiment per carrers (digueu-me desenfeinat). Ho vaig apuntar en un petit paper que portava i ara que faig aquest post se m’ha acudit de consultar-lo. On vaig comptar-ne més va ser al carrer que porta el nom de la patrona, 37 domassos al carrer Mare de Déu de la Roca i 27 al carrer d’Amunt són els que més en teníen. A la meva plaça només 4, 2 al carrer del Forn i 4 al Bisbe Macià. Al carrer St. Antoni 9, al carrer Major 4 i a la Plaça Miró 3. Vull destacar que al curt carrer reial n’hi havia 8 i també es poden salvar el F. Riba i Mestre amb 14, l’Agustí Sardà amb 19 i l’Av. de Reus amb 12, tot i que aquests últims són molt llargs. Crec però que suspenen els principals carrers d’accés al poble: Av. Catalunya, 4, Cambrils 4, plaça Miramar 5 i Av. Dr. Sagarra 3 (tots tocant al casc antic).
En els carrers principals d’accés al poble l’ajuntament hi hauria d’instal·lar fixes tot l’any els suports metàl.lics de les banderoles, i a cada festa pernjar-hi les que hi toquin (Fira, La Mare de Déu, La Festa Major, Nadal). Penjar banderoles és prou ràpid si els suports estan sempre posats, i les de la Mare de Déu, Festa Major i Nadal podrien servir cada any les mateixes (almenys més d'un any).
Aquests dies el Diari de Tarragona fa una campanya per regalar un nou domàs amb la bandera de Mont-roig que no tenim ningú, per penjar-lo durant la propera festa major. Crec que és una molt bona idea, sobretot pel preu que té (el regalen comprant el diari del divendres 21), cal però que feu la vostra reserva anticipada als punts de venda locals (llibreria Rom o a l’estanc J. Roigé). L’Ajuntament hauria de complementar aquesta mostra pública de la festivitat posant banderoles amb el mateix motiu gràfic a les principals entrades del poble.
Personalment em passa que si quan arriba el diumenge em mudo en lloc de quedar-me amb la bata i pantufles tot el dia, tinc més ganes de sortir de casa, tinc més ganes de festa. Si canviem la fisonomia del poble, entre tots farem que la festa sembli més lluïda, i si el programa acompanya hi haurà més participació.

dilluns, 10 de setembre de 2007

52. MINI DEIXALLERIA


En l’afany d’estalviar carburant a l’hora de desplaçar-nos a la nova Deixalleria Municipal del Gurugú, algú ha tingut la brillant idea de muntar una “Mini-Deixalleria” dins del poble.
Val a dir que no ha estat una iniciativa municipal i tampoc cap particular qui ha maquinat el que finalment ha acabat succeïnt.
Al passatge Catalunya (conegut com el carrer més lleig del poble) hi podem trobar la desagradable estampa de la fotografia, que està amb clara avinença amb el transformador elèctric (Veure “La Garrofa de Mont-roig” del 3 de juliol de 2007)
http://lagarrofa.blogspot.com/search?q=transformador i el señal malmès de Mont-roig (veure Talaia 43300 post nº 10, fotografía: “mala señal”) http://talaia43300.blogspot.com/2007/05/10-municipals-2007-iii.html .
L’empresa local “Vedireco” que es dedica principalment a la instal·lació de portes i finestres de PVC i Alumini, té contractats uns contenidors per reciclar els materials de rebuig que retira en les substitucions de portes i finestres velles. Sebla que fins i tot separa en diferents contenidors el vidre, metalls,… Tot això està molt bé i podem discutir si han d’estar situats aquests contenidors al carrer o en un espai privat, però el que no és admisible en cap cas és que els mont-rogencs portem allí les nostres deixalles, i a més deixant-les de qualsevol manera dins i fora dels contenidors.
Suposo que l’anomenada empresa haurà de pagar religiosament cada vegada que ha de buidar els contenidors, però a més haurà d’arroplegar totes les escombreries que hi ha al voltant. Diu la dita popular que “mentre hi hagi rucs hi haurà qui hi pugi a cavall”, però Vedireco no ha de pagar pel servei de deixalleria ni la resta de mont-rogencs hem de “gaudir” d’aquestes imatges deplorables al nostre poble.
Potser l’empresa municipal EMOMSA hauria de publicitar més el telèfon i dies de servei de recollida de voluminosos a les cases. És un servei gratuït que potser no s’utilitza massa per desconeixement general.
En fi… quan sortiu a passejar ja sabeu cap a on no heu d’anar.
.

dijous, 6 de setembre de 2007

51. SENYALS DE FUM.


_______________Fotografies d'avui dijous a les 13:30 hores.

Avui dijous a migdia pels carrers del nostre poble es pot sentir una forta olor de cremat i el sol es reflexa al terra amb el típic color ocre inequívoc de que a prop hi ha un nou incendi en marxa.

He pujat a una talaia més alta que la meva de la plaça de l'església i he vist que una espessa i ample columna de fum sortia de darrera la muntanya d'Escornalbou i degut a que avui no fa gens de vent, baixava a ras de terra per d'amunt dels camps de cultius, agafant de plè les poblacions de Vilanova d'Escornalbou, l'Arbocet i arribant fins a Mont-roig.

De moment no tinc cap informació més al respecte. Espero que entre tots anem aportant dades amb els nostres comentaris.
.( Post penjat a les 13:58 hores)

dimecres, 5 de setembre de 2007

50. TV3 - VIA RAMADERA


TV3 ha donat avui la notícia de la "Cañada Real" o Via Pequària que en el seu pas per Miami Platja ha provocat la preocupació de molts propietaris.

Aquí teniu el vídeo del reportatge:

.

dissabte, 1 de setembre de 2007

49. XÀPIX BLOG

En Xàpix es declara militant de les joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC).


Un nou Blog de Mont-roig del Camp comença oficialment a rodar. Es tracta del Blog d'en Xàpix: http://elblogdenxapix.blogspot.com/ . Teniu un link (enllaç) directe des de Talaia 43300.

Per a saber com és cal entrar-hi, però us avanço un petit extracte de la seva presentació:

Expressaré les meves idees i inquietuds sobre la vida política del municipi i fora d’ell, també aplaudiré i criticaré el que faci el estrenat Govern de Mont-roig del Camp, com d’altres i, també parlaré del meu partit del que fa, com ho fa i per que ho fa; sempre esclar de el major respecte i educació possible.

Des d'aquí els meus millors desitjos cap al nou company blocaire i per molts anys que ens poguem anar trobant a la xarxa.

dimecres, 29 d’agost de 2007

48. LA CAÑADA REAL

Croquis aproximat del pas de la "Cañada Real" per Miami Platja.

Tenim a 2.682 propietaris de Miami Platja esglaiats des de fa uns dies amb l'aparició a la llum pública d'un greu problema que els afecta les seves propietats, i ells no en sabien res. El passat diumenge dia 26 d'agost '07, el rotatiu provincial Diari de Tarragona publicava a tota plana la notícia: MIAMI PLATJA "La restauración de una cañada real puede dejar sin casa a miles de vecinos".

Llegint la notícia ràpidament s'endevina que es tracta d'un tema embolicat, entre legal-polític-carrincló i tocapilotes. Resumint, que al aprovar el nou POUM de Mont-roig del Camp, des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb el Conseller Francesc Baltasar al seu davant, van fer aflorar un plànol del 1972 que amb el suport d'una llei del 1995, feia respectar tots els drets d'aquests passos de ramats que en castellà en diuen "Cañadas Reales" i en català hem de dir Vies Pequàries. Concretament per Miami Platja (i tot el terme municipal) hi passa la Via Pequària que va de Barcelona a València. Passa prop de la linea costera, en una distància de 4.300 metres de llarg i 75 d'ample i afecta a un grapat de vivendes, locals, aparcaments i solars, fins al punt de que, si els propietaris avui els fessin tassar, veurien que han perdut el seu valor. Legalment son terrenys de titularitat pública.

Els veïns volen fer una plataforma per defensar-se i l'Ajuntament diu al Diari de Tarragona d'avui dimecres que els donarà suport i un espai al web municipal per informar-se.

Fins aquí el que tenia preparat pel post d'avui, però m'acaba d'arribar un correu electrònic (gràcies "anònim per obligació"), que és un manifest oficial de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp, que veurà la llum pública demà dijous 30 d'agost, però que els blocaires ja tenim avui.


LA VIA PEQUÀRIA, UN TEMA PRIORITARI A RESOLDRE.

Els darrers dies s’estan succeïnt tot tipus de comentaris sobre la via pequària que travessa Miami Platja (també coneguda com antic Camí­ Ramader Barcelona-València).
Conscients de la preocupació que aquest tema suscita als 2.682 propietaris afectats, i coneixedors que no tot el que s’està dient s’ajusta a la realitat, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp vol explicar quines gestions s’han realitzat fins a la data i en quin punt es troba la negociació amb els organismes competents, sempre amb el ferm compromis de trobar una solució satisfactòria pels veïns afectats.

La via pequària comprèn una franja d’uns 75 metres d’ample per 4,3 kilòmetres de longitud entre l’Estany Salat i el riu Llastres. El seu traçat es va posar damunt de la taula fa uns mesos, en el transcurs del darrer tràmit del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) aprovat la passada legislatura per l’Ajuntament. Aleshores, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya es va acollir a un plànol de l’any 1972 (posteriorment no s’havia contemplat la seva existència, tampoc en el Pla General de 1986) per exigir que aquest camí­ ramader Barcelona-València fos inclòs en el nou planejament urbanístic del municipi. De res van servir els advertiments que ja en aquell moment es van fer al respecte des de l’administració local. Sabem que aquesta imposició de la Generalitat, propiciada des del departament de Medi Ambient, té conseqüències directes sobre les propietats que s’aixequen dins la franja de la via pequària. I és que tot i la possibilitat de redelimitar el traçat actual del camí­ ramader, la llei 3/1995 diu que els terrenys desafectats han de passar a ser domini públic.

Tot i que és ara quan el debat ha arribat al carrer, des de l’Ajuntament fa temps que es treballa per buscar una solució òptima al problema. Per a l’Ajuntament, aquesta passaria per buscar una fórmula que permeti que els afectats per la via pequària mantinguin les seves propietats un cop es redelimiti aquest camí­ ramader i es desafecti la zona. Tot i això­, la solució a aquest problema, que no només afecta al municipi de Mont-roig sinó a tot el traçat del Camí­ Ramader Barcelona-València, està en mans del departament de Medi Ambient de la Generalitat, que és qui té competències en aquesta matèria.

L’actual equip de govern considera que aquest és un tema prioritari que exigeix una solució urgent, i així­ ho va fer saber al mateix conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en la visita a Mont-roig que aquest va fer el passat 6 de juliol per conèixer l’abast de l’incendi. El tema de la via pequària també es va tractar en la reunió que l’alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, va mantenir amb el conseller Baltasar el passat 30 de juliol. Tot i que aquesta trobada era per determinar les ajudes als afectats pel foc, l’Ajuntament de Mont-roig va tornar a posar sobre la taula el tema de la via pecuaria. L’Alcalde va insistir de nou en la necessitat de buscar una fórmula satisfactòria que no perjudiqui els interessos dels veïns i va arrancar el compromí­s de la Conselleria d’estudiar el tema detingudament. A l’Ajuntament li consta que des del departament s’han demanat informes externs, i hi ha pendent una nova trobada al setembre per valorar els passos a seguir d’ara endavant per desafectar el traçat d’aquest camí­ medieval sense perjudicar els veïns afectats.

La voluntat del nou Ajuntament és aportar el màxim d’informació al debat obert, tant en aquesta com en d’altres qüestions d’interès municipal. És per això que s’està treballant per posar en marxa el més aviat possible eines que fomentin la comunicació i la participació ciutadana en els afers del municipi, com són un butlletí­ municipal i una nova web.

divendres, 24 d’agost de 2007

47. CEL MONT-ROGENC


Aquest estiu està resultant ben estrany meteorològicament parlant.

Els autòctons anem despistats amb la climatología i els turistes emprenyats fins dalt. Cada dia hem de mirar al cel per saber quina roba posar-nos o si podrem anar o no a la platja. He trobat alguns convilatans que ja han agafat algún refredat i tot.

Fa uns dies, vaig descobrir una novetat a la web de l'Estació Meteorològica Local, ja sabeu, la que hi ha a la teulada de la Casa de Cultura "Agustí Sardà". Doncs bé han posat una càmara que enfoca cap a l'església i una bona part del cel. Durant les 24 hores del dia va fent fotografíes i si cliquem a "animació 24 hores", podem veure-les en seqüencia, donant un bonic efecte òptic i assebentant-nos en un minut dels canvis que s'han produït al cel del nostre poble. Atenció: Cal esperar una estona perquè es carregui la seqüencia (tinguem una mica de paciència).

Entreu a:
.
A més cal resaltar el bon grapat de dades que trobem en aquesta web, com per exemple que el passat dimarts dia 21, nit de fort vent, aquest va aribar a les 5:20 hores a una velocitat de 96'6 kilòmetres hora (sort que la majoria ja erem al llit!!!).

Esperem que al setembre vingui la bonança i poguem allargar l'estiu una mica per la cua... i que vagi plovent també (posats a demanar...).

dimarts, 21 d’agost de 2007

46. ENSORRAMENT

_______________Plaça Mn. Gaietà Ivern, nº 8


Als peus de la meva Talaia va succeïr ahir dilluns al matí un fet que hauria pogut estar una gran desgràcia enllaçada amb la de dissabte a la tarda i que finalment no hi va pendre mal ningú.

Relat cronològic dels aconteixements:

Dissabte a la tarda hi va haver a la carretera de la mar, a l'entrada a la deixalleria del Gurugú, un accident de trànsit amb dues víctimes mortals i un ferit molt greu. El ferit greu i una víctima mortal (Josep Mª M. R. i Rosa R. C.), que circulaven amb una petita furgoneta, eren mare i fill i veïns de Mont-roig i l'altra víctima un home jove de 35 anys era de Colldejou, resident a Cambrils que circulaba amb motocicleta. Tots tres molt coneguts a Mont-roig.

L'enterrament de la Sra. Rosa R.C., de 81 anys, va tenir lloc ahir dilluns a les 11:00 del matí, a l'església de Mont-roig, situada a la Pl. Mn. Gaietà Ivern.

A la mateixa plaça, concretament al Nº 8 s'hi estan fent obres de remodelació de tot l'edifici (sembla que per fer-hi pisos). Els veïns, davant el gran soroll i embergadura de les obres van trucar a la Policia Local, que va parar les obres i va fer sortir als operaris.
A la sortida de l'enterrament, i quan no hi havia ningú a l'interior de la casa en obres, tot d'una es van ensorrar completament tots els trespols interiors, només quedant d'empeus la teulada, la façana i parets laterals. El sobresalt i l'esglai van èsser majúsculs per a tothom. La sort va ser doble, d'una part que els paletes havien hagut de sortir i de l'altra que la façana no va caure al carrer.
La dita diu que les desgràcies no venen mai soles, però en aquest cas, afortunadament no cal afegir-hi més víctimes.
Avui dimarts el pas de vehicles i vianants està prohibit en aquest punt, pel que si anem a peu cal passar pel carrer Josep Mª Gran i Cirera (abans c/ del Forn), i amb vehicles cal anar a tombar a l'era.
.

dissabte, 18 d’agost de 2007

45. ESCOMBRARIES.




En les últimes setmanes el servei encarregat de fer la recollida d'escombreries del municipi no compleix amb els mínims exigibles i pels que tots paguem religiosament. Us haureu fixat que els contenidors del plàstic sobre tot i també els del paper no es recolleixen amb la mateixa freqüencia que abans i estan plens a vessar. La mala imatge i deixadesa que això comporta, agreujat amb que a l'estiu hi ha més gent al municipi, sobre tot a Miami, no és gens positiu.

Sembla que l'Ajuntament ja ha donat algún "toc" a l'empresa SECOMSA perquè rectifiqui en aquest sentit i compleixi amb la seva obligació. Veurem com anirà a partir d'ara.

El plàstic i el paper o cartó té un valor al mercat de la recuperació (en el cas del paper, com a mínim de 4 a 6 cèntims d'euro o més), però el nostre ajuntament ha de pagar per que ho vinguin a recollir, i això es reflecteix en el nostre rebut anual d'escombreries. Hi ha coses que no s'acaben d'entendre des de fora de l'administració, i dóna la sensació que des de dintre tampoc fant tot el que caldria. -Com que tot estava així, no val la pena revisar-ho-. La pregunta és senzilla: Per què hem de pagar per que vinguin a buscar una cosa que ja té el seu valor? No ho pot vendre directament l'ajuntament?.

Crec també que els empleats municipals encarregats de netejar els carrers han de vetllar perquè no hi hagi deixalles fora dels contenidors, com moltes vegades veiem. Si els voltants dels contenidors estan nets, rarament algú hi deix res a fora. Si ja hi ha "fato", inconscientment ho deixem fora. No costa res perdre cinc minuts en endreçar les zones dels contenidors, plegant els cartons i ficant-los dintre, i fent el mateix amb els altres materials.

Una altre cosa que costa poc de fer és estirar les herbes que puntualment surten a les voreres o en carrers poc transitats. Igual que els jardiners municipals han d'arroplegar els papers i plàstics que troben per les zones verdes, els de la neteja han de fer-se càrrec d'aquestes plantes igual que escombren les fulles caigudes dels arbres.


Per acabar, us adelanto de que sembla que per fí arriben els contenidors enterrats al nostre municipi. Espero que sabran escollir bé els llocs on els posaran. Podeu dir-hi la vostra.
.

divendres, 10 d’agost de 2007

44. Escolti? Escolti?...


Els usuaris de MOVISTAR estem de sort! Portem tres o quatre dies sense gastar ni un cèntim en trucades amb els telèfons mòbils. No és cap promoció llampec de la companyia per fer feliços als seus abonats, més aviat va ser un llampec de la tempesta de fa uns dies que va deixar K.O. l'antena que dona servei al nostre poble.

No és la primera vegada que passa, i telefònica no facilita cap via per fer una queixa. Sempre podem anar a l'oficina del consumidor o al síndic de greuges, però primer hi hauria d'haver un lloc de la companyia on adreçar-nos.

He trucat diverses vegades aquests dies al 1486 des d'un fixe (els mòbils no van), i d'entrada una veu semi-extrangera et diu que no els consta cap averia a la zona, després d'insistir et passen amb el departament tècnic on un personatge ara ja del país, comproba que sí, que tenen una averia detectada a Mont-roig. Quan preguntes quin plaç de temps preveuen per sol·lucionar-ho et diuen que vagis trucant per si més endavant poden saber-ho. Avui divendres m'han dit que esperaven solucionar-ho en 24 o 48 hores, pero que no ho sabien segur, entre altres coses perquè el tècnic amb qui he parlat, tot i que ho intentava dissimular, no sabia res del tipus d'averia, ni de si ho estan arreglant, ni sabia res de res.

Es al.lucinant quan surts amb cotxe i abans d'arribar a algún poble veí, veure que el telèfon mòbil es torna boig rebent missatges i trucades perdudes. Als qui et truquen i no els contestes, no cal que els hi expliquis que a Mont-roig no funciona l'antena, ja que la trucada els hi cobren quan salta el contestador i no han pogut parlar amb tu. I quan en segons quin lloc trobes una ratlleta de cobertura i intentes trucar, es talla la trucada als pocs segons, ja que no arriba prou senyal, però la trucada ja l'has pagat!

Ja sé que és pitjor quan falta la electricitat o l'aigua, però actualment el mòbil ja ha guanyat terreny al fixe i tothom et busca directament al celular (el mòbil a sud-amèrica). En fí, espero que torni aviat la senyal... ja us trucaré!
.

dissabte, 4 d’agost de 2007

43. EL PARC


Avui dissabte he tornat al nostre poble després d'una setmana d'absència. He arribat just a l'equador de la Fira '07. A part de intentar informar-me directament entre els meus coneguts, he anat al blog amic "La Garrofa de Mont-roig" on he vist un resum d'actualitat de com va la festa. El que més m'ha sobtat és el tema del parc, i abans de insertar-hi qualsevol comentari he volgut anar-hi personalment. El resultat de la meva visita és que de un comentari a La Garrofa passaré a fer un post dedicat a aquest Parc "Maria Martori".

He entrat pel carrer Vilanova d'Escornalbou on no hi he vist cap porta, pero se suposa que hi serà. Una gran catifa de rajoles de color gris cobreix més de un terç del parc, que podríem definir com a zona "dura" i a la resta hi ha més terra i vegetació. A la dreta de l'entrada, envoltada d'una barana de ferro hi trobo dos nens jugant en un forat com mig ou bullit gegant, amb una profunditat considerable i unes parets tant verticals que he agut d'allargar la ma a un d'aquests nens que no podía sortir de dintre, ja que les parets rellisquen amb la pintura gris que estan acabades (i que suposo que ja ha de ser així). Si aquest infant hi va al vespre, tot sol, sense porta, i li passa el mateix, ja tenim el "xou" muntat. De fet hauria pogut dormir tou, ja que fulles de pi i d'altres arbres, junt amb algún paper omplíen la meitat del fons de la "half" (nom que utilitzen els skaters per denominar a aquest forat). Aquesta nit no ha fet gens de vent, pel que suposo ho devien inaugurar ja amb la "guarnició".

He parlat amb un senyor gran que seia al banc de la foto, amb dos jocs de pedals al devant per emular al nostre amic Xavi F., i m'ha dit que el parc encara no està acabat. Que hi falten coses per la canalla (tobogans, gronxadors,...) i que no ho van dir al discurs d'inauguració, però que algún polític li havia dit que hi faltava fer uns lavabos i alguna cosa més. Coincideixo amb aquest senyor en que quan la vegetació que ara hi ha es faci frondosa, hi ahurà més sombra, en la part dels arbres.

He vist la zona d'activitats per la gent gran. Un complement per el CAP i la sala "Modest Tost". Quan l'anterior alcalde va fer la presentació d'aquest parc, crec recordar que va explicar que hi hauria com una mena de pista "americana" on fer un recorregut ginmàstic i passar per diferents llocs on es proposàven exercicis per realitzar. Jo vaig entrendre que seria per a tot-hom, però ara només és per a jubilats (que ja m'està bé, però no és el que van anunciar).

Finalment, tant l'home del banc com jo hem agafat la direcció de la porta per allunyar-nos de la solanera que aquest migdia queia a Mont-roig. Abans d'arribar a la sortida, he vist dues fonts a les que ràpidament m'hi he acostat per refrescar-me, i ho he aconseguit, però només de mig en avall. Els peus i les cames mullades fins dalt, però aigua a la boca ben poca me n'hi ha arribat. He vist molts cartells explicant com fer les activitats de dins del parc, però cap explicant com fer-ho per beure aigua sense quedar xop.

dijous, 26 de juliol de 2007

42. FIRES I FESTES.


En pocs dies ja celebrarem la nostra Fira, la festa de les festes a Mont-roig. Com mana la tradició, un parell de dies abans o el mateix dia de la festa, les pudors de purins (fems de porc) escampats estratègicament a les finques del voltant del poble, ens recordaran de nou les fragàncies de les edicions anteriors. Sembla mentida que cada any ens queixem del mateix i cada any torni a passar.

També ens queixem de la programació que ens han preparat (veure post 38 i els comentaris), però no proposem les nostres idees per millorar la festa. No he vist cap proposta nova als comentaris.

El que si es proposa és que hi hagi una comissió de festes, però si volem que sigui una veritable eina efectiva i duradera, ha de èsser independent, amb autonomia econòmica i de decisió. Ha de comptar amb una aportació financera anual i buscar-se la vida per programar el màxim de festes durant l'any i que siguin el més lluïdes possible. Potser és tornar a meitats del segle passat, però penso que les coses que es valoren son les que costen d'aconseguir, i una bona Comissió de Festes ha de saber programar actes per guanyar-hi diners i així poder sufragar-ne altres on les pèrdues son segures, però que per la seva qualitat val la pena de portar-los. Al nostre poble si una Comissió de Festes està massa "intervinguda" per l'Ajuntament va directe cap al fracàs.

Avui al matí he vist que han iniciat els operaris municipals els treballs de construcció del surtidor que apareix a la foto del post 38. De moment no hi ha idees noves.

En relació al post Nº 32, dedicat al Xavier Florencio, el corredor mont-rogenc aprofitant una jornada de descans al Tour, ha tingut la deferència de deixar-nos el seu missatge d'agraïment. Podeu expresar-li els vostres comentaris doncs segur que els llegirà.

diumenge, 22 de juliol de 2007

41. TEATRE LOCAL


Lluís Coquard, autor de "La núvia portava cua"

He vist al programa de Festes de Sant Jaume de Miami Platja, que el diumenge dia 22 a les 9 del vespre al Centre Polivalent, el Grup de Teatre del Casal d'Avis Sant Jaume posarà en escena l'obra "La núvia portava cua" de l'autor català Lluís Coquard.

Aquest fet m'ha transportat automàticament a 25 anys enrera. En aquella època a Mont-roig el grup de teatre es deia "Omni-Gresca S.L." i una de les obres que vàrem representar fou "La núvia portava cua". Els dos papers principals estaven interpretats per en Jaume Grifoll i la Maribel Llorens, altre membres del grup eren Miquel Àngel Martí Sanz, Mª Cinta Caballé Castelló, Ricard Mestre Medico, Josep Mª Llorens Roig, Jordi Rom Cedó, Teresa Mª Márquez Vernet, Montserrat Bargalló Martori, etc... el director era en Miquel Anguera, tot i que també hi havien participat en Joan Màdico, Salvador Toda i altres. Segur que em deixo molta gent per anomenar ja que vàrem fer vàries obres (La filla del mar , El metge a garrotades , ...) que representàvem al Casino i després sortíem de "tourné" (Vilanova, Colldejou i Pratdip). Espero que entre els comentaris hi apareguin els noms dels actors que ara no recordo i que també mereixen el seu reconeixament.

Sobre la figura d'en Lluís Coquard (Barcelona 1922) també voldria dedicar-li unes línies, ja que va ser un autor teatral que es va especialitzar una mica en escriure teatre pels grups amateurs, que tant han proliferat a Catalunya. Les seves obres eren divertides però senzilles de posar en escena i pràcticament tots els grups de teatre afeccionat han interpretat alguna de les seves obres: "Tot per unes cartes", "L'amor venia en taxi", "Un plat de crema", "Amor... direcció prohibida", "No em toquis la flor", "La teva dona m'enganya", ... També va escriure teatre per infants. (Trobareu molta informació al Google "Lluis Coquard").
.
Sé que el grup mont-rogenc de teatre "els Xuts" han tingut problemes de local per representar les seves obres i també de magatzem/rober/... Espero que la nova Regidoria de Cultura sàpiga valorar el potencial teatral del nostre municipi i aporti el necessari per que això no s'acabi "com la comèdia de Falset".
.
Aquesta es una aportació d'un amic informador i col·laborador d'aquest bloc, que signa amb de Mont-roig, que m'ha enviat aquest post. A part del que ell demana (recopilar els integrants de Onmi-Gresca), podríem comentar també tots els grups de teatre locals mont-rogencs, fins que ens arribi la memòria, i les seves anècdotes.
.

dimecres, 18 de juliol de 2007

40. FORAT AMAGAT.


El lloc amagat


Durant aquestes vacances estiuenques em plantejo passar a penjar dos posts per setmana en lloc dels tres que faig últimament. Ja sabeu: la platja, les terrasses dels bars, les nits a la fresca,... el dia és més llarg però l'aprofitem més al carrer. A l'hivern a cap hora ja som a casa, recollits com les gallines i amb més temps per dedicar-nos a la introspecció.

Avui però per fer-ne un al centre de la setmana, recorro al recurs fàcil de posar-vos una fotografia del poble i a veure qui sap on està aquest lloc.

Reconec que aquesta d'avui no és gaire fàcil d'endevinar, però segur que hi haurà algú que visqui en aquella zona que ens ho voldrà dir.

Donaré dues pistes: La primera ens diu que no cal allunyar-se gaire del poble per trobar-ho, i la segona ens diu que té que veure amb la caputxeta vermella (aquesta no sé si és pista o ens despista).
.

dilluns, 16 de juliol de 2007

39. FEM NÚMEROS?

El nou bus ja tira milles

Ja ho vaig llegir fa unes setmanes i vaig pensar que era un error d'impremta. Ara ho he tornat a llegir al Ressò Mont-rogenc: El nou autobús municipal de 36 places ha costat 30 milions de pessetes.

No sóc economista professional, ni financer, ni banquer,... però he perdut deu minuts fent números. Els he fet en pessetes, per entendre'm millor, ja que a partir dels 15 o 20 mil euros ja em perdo i he de canviar el valor en pessetes.

Agafeu la calculadora i anem tirant. Si li donem una vida de 15 anys de promig al bus, i suposant que treballarà 6 dies per setmana més algunes festes adicionals, posem que funcioni 300 dies a l'any: 30 milions dividit per 15 anys i per 300 dies funcionant a l'any dona un resultat de 6.700 pts/dia (1).

Un altre valor a tenir en compte és el cost anual d'assegurances, revisions, manteniments, pneumàtics i averies. He calculat 900.000 pts/any, és a dir 3.000 pts. per dia de funcionament (2).

També he calculat que tres persones han de treballar per fer tots els torns de conducció, incloent-hi vacances, cobrant un sou de 1.000 euros amb 14 pagues i seguretat social, total 9.600.000 pts/any que son per dia treballat 32.000 pts en personal (3).

Per fi el combustible que consumirà, li he assignat 8.000 pts/dia (4).

És a dir que sumant el cost diari repercutit del bus (1), del manteniment (2), dels empleats (3) i combustible (4), dona la xifra de unes 50.000 pts/cost dia de bus (uns 300 euros diaris).

És a dir, cada dia al matí, en posar en marxa el bus ja cauen com a mínim 300 euros de despesa. A mi em sembla molt de cost per a un municipi. Penso que per aquest preu (o menys), ho podria fer una empresa privada, amb l'avantatge de que si no t'agrada, al cap de l'any la canvies; es pagaria mensualment pel servei rebut, sense haver de bestreure els 30 milions per endavant o pagar interessos bancaris; no caldria esperar 15 anys a canviar el bus, no caldria patir per les averies, per les baixes laborals, ...

No m'oblido que hi ha unes entrades per la venda de bitllets, però no crec que sigui gaire significativa.

En definitiva, que estic a favor de privatitzar moltes de les feines municipals, excepte en les que s'hi perden diners sense remei però que son serveis que cal donar (per exemple la Piscina Municipal, que amb els carnets de la gent no es deuen pagar ni el 20 % del cost de tot l'estiu). En aquest punt també vull deixar clar que no estic a favor de privatitzar o cedir el servei municipal de subministrament d'aigüa, cosa que estan fent en alguns pobles veïns.

Voldria no haver-vos atabalat massa i donat que la majoria de xifres les he calculat a ull (he tirat més aviat a la baixa) espero que em rectifiqueu o puntualitzeu en allò que conegueu millor que jo.

divendres, 13 de juliol de 2007

38. LA FIRA 2007

El mateix sortidor de cada any

Arribats a l'equador del mes de juliol, ens veiem abocats, sense aturador que diria aquell, de cap a la tant esperada Fira de Mont-roig del Camp. Encara que ens doni la sensació de que ja no és el mateix d'abans, per la mainada i joventut sí que els segueix marcant un abans i un després en les seves vacances d'estiu.

El plantejament de la Fira Exposició Comercial està estancat des de fa anys, i a base de no renovar-se els expositors van minvant d'un any per l'altre. De sempre he sentit a dir que a la nostra Fira li falta un motiu al voltant del qual s'aixopluguin tots els demés expositors. Amb el nou propòsit del govern municipal d'enfocar el polígon industrial dels Comellarets cap a indústries relacionades amb les noves tecnologies, podríem apofitar-ho per buscar un tema per la Fira en aquesta direcció.

També hem de reconèixer la part de culpa dels mont-rogencs, que anem a passejar a la Fira, a veure què ens donen o què ens regalen, però de "gasto" als firaires ni cinc, i com és natural al proper any ja no tornen. Em refereixo als firaires d'embotits, xocolates, vins i caves, ... A les atraccions sí que l'afluència és considerable, tot i els preus de les fitxes.

Pel que fa als actes festius programats per enguany, trobarem el mateix de cada any o fins i tot, potser una mica menys. A part dels actes que organitzen les entitats locals (billar, tennis, futbol, bitlles, gegants...) dels que "es lloguen de fora" (per entendren's) trobem: Dijous, Animació Infantil "XIP XAP", Castell de Focs i Concert amb "Obrint Pas" i "Fundación no hay manera". Divendres, Havaneres "Olla Barrejada", "Diables de Pratdip" i Orquesta "Eclipse Latino". Dissabte, Inflables a la piscina, Orquestra "Costa Brava". Diumenge, teatre "Les Altres". Personament he de reconèixer que a mi no m'aixeca cap passió esperar la Fira per gaudir d'aquestes actuacions. No ho podem comparar amb les Nits de Bonmont, però sí que s'haurien pogut "estirar" una mica més. Cal dir també que que aquesta Fira va estar contractada per l'anterior equip de govern (el que acabava sempre l'any amb superàvit econòmic i així li han anat les garrotades). De cara a l'any que vé, "els nous" ho tenen fàcil per millorar-ho, i amb les ganes que hi estan posant amb les coses que van remodelant, segur que ho faran bé, però també comptaran de ben segur amb la nostra opinió.

Que trobeu a faltar o cal canviar de la Fira de Mont-roig per l'any vinent?

dimecres, 11 de juliol de 2007

37. TOTS A UNA

Mont-roig, 17 de juny de 1980



En aquests dies en que tots ens hem quedat amb el cor encongit després de l'incendi que va arrasar part del nostre terme municipal, ens aflora la nostra part solidària i de unió social cap a la resolució dels problemes. Avui parlem de festes de l'arbre conjuntes entre tots els convilatans, els de platja i els de muntanya, compartir la feina de repoblar, el dinar de germanor, el fer pinya,... i trobo que està molt bé.

De fet els mont-rogencs ja tenim experiència en actes de solidaritat local, anant tot el poble a una amb motiu d'una causa. La fotografía d'avui, aportada per en 1000 i 1 900, és el trestimoni gràfic de la manifestació dels pagesos en la popularment anomenada "guerra de la patata". Corria l'any 1980 i el sindicat Unió de Pagesos volia que l'administració regulés el conreu de la patata, per evitar els baixos preus que arruïnaven a la pagesia. En no trobar resposta per part de les autoritats de la època, van iniciar una sèrie de movilitzacions i tractorades que van desembocar el dia 17 de juny de 1980 en el tall de la carretera N-340, a l'altura de la Caseta del Rellotge. Pels més joves diré que allò va acabar amb càrrega de la Guardia Civil cap als mont-rogencs (en algunes cases del poble encara es guarden pilotes de goma que ens van disparar aquell dia).

Altres movilitzacions sonades van succeïr amb el tema de la tuberia d'aigua que volíen construïr per trasvassar aigua des de Mont-roig cap al polígon petroquímic de Tarragona. La tuberia no es va arribar a conectar, però l'aigua la preníen amb camions-cubes. També es va organitzar una marxa a peu, amb la participació d'una multitud de mont-rogencs. -Aquí explicaré una anècdota-: els mont-rogencs de la època (que som molts) recordaran que s'estava fent una assemblea a l'església amb poc protagonisme de l'ajuntament, ja que era un tema més aviat portat pels pagesos. En acabar-se l'assemblea el Josep Mª Aragonès, batlle del poble i amb uns nivells de popularitat a l'alça va sortir dels primers i va anar cap al Casino on va esperar la multitud que baixava pel carrer major. Va començar a parlar des de dalt del balcó, la gent se l'escoltàven i l'aclamàven des de baix, i d'allí va sortir-ne com a protagonista de l'assumpte, quan fins llavors hi havia tingut un paper molt secundari.

Una movilització més recent va estar la dels estudiants de Miami que van caminar fins al poble per fer les seves reclamacions sobre el transport escolar.

Segur que m'oblido d'alguna altra reivindicació, però per això compto amb les vostres aportacions.

dilluns, 9 de juliol de 2007

36. POLÍGONS INDUSTRIALS

Nova nau en construcció


Si hagués de parlar del teixit industrial del nostre poble, acabaría d’aquí a dues línies, ja que ben poca cosa trobem al nostre municipi. Avui però vull tractar aquest tema amb esperança de futur.
Al nostre municipi crec que es necessiten tres diferents polígons industrials, clarament diferenciats entre ells.

1)- El primer i l’únic que està en marxa, tot i que en una fase inicial estancada des de fa anys és el del poble de Mont-roig, on s’hi troba la Indústria FISCHER, la benzinera, .... La funció d’aquest polígon ha de ser, principalment, donar servei als petits industrials locals que es troben amb els seus negocis al mig del poble i estan esperant, de fa temps, que sel’s ofereixi un lloc on poder-se trasladar. Estem parlant de serrallers, fusters, paletes, pagesos, mecànics, la cooperativa agrícola, … necessiten urgentment i des de fa molt de temps aquest espai per ells, i a més que sigui a un preu raonable.

2)- El polígon del Gurugú o Comellarets està d’amunt de l’autopista, des de la carretera de la mar fins a Rifà. Té més de 50 hectàreas, totes propietat de l’Ajuntament. No sé si en som prou conscients de que tenim un diamant en brut que ben pulit será un gran motor de progrés pel nostre poble. Des de la meva Talaia m’ha semblat entreveure un canvi d’actitud dels nostres polítics envers aquesta actuació industrial. L’anterior govern (ERC) va estar en tractes o converses per posar-hi un centre esportiu, tipus d’alt rendiment, on s’ocupàven moltes hectáreas, però no sé si haurien repercutit en gaires llocs de treball/hectárea ocupada. També van venir diferents indústries per informar-se sobre un posible trasllat cap al nostre poble, però la cosa estaba “verda” i amb l’excusa de fer el POUM es va aparcar el tema polígon. Aquí m’agradaría fer un incís/comentari: Durant els últims quatre anys, l’equip de Govern anterior va treballar intensament en el POUM, privant-los de fer altres coses. - No hem fet gaires coses perquè el POUM…- Siguem realistes, el POUM l’ha fet l’equip d’arquitectes a qui se li va encarregar la feina, i davant la manca d’idees o de personalitat dels polítics de torn, fins i tot van fer el que no els hi tocava (negociar amb propietaris, decidir densitats d’edificació, qualificar o desqualificar segons quins terrenys, reunions amb promotors,…) Ja sabem la famosa frase de l’anterior batlle: “Els tècnics són ells, jo sóc músic”. No dic que el Sr. Estanislau Roca ho hagi fet bé ni malament, però els polítics hi havien d’haver imposat el seu criteri (pot ser aquí està el problema, que no en saben) i el Sr. Roca posar-ho sobre el paper, sempre que fos possible.
Reprenent el tema del Gurugú, sembla que el nou consistori vol donar un valor afegit a aquest espai industrial, enfocant-lo cap a un polígon industrial de les noves tecnologies, donant facilitats d’establiment a empreses d’aquest sector tant en alça i que comportaría l’arribada de persones qualificades i amb un nivell adient al tipus d’indústria que estem parlant. Per descomptat que els obrers sempre faran falta, però hi hauria molta part de gent amb bons estudis, bons sous i que donarien vida a la zona. Sembla una bona idea si son capaços de portar-la a terme.

3)- El polígon industrial de Miami Platja. Avui per avui no té un futur gaire clar, ja que van haver de retirar el seu projecte del recentment aprovat POUM, doncs l’havien situat en una zona que és reservada per a infraestructures viàries. Sembla que li estan buscant una nova ubicació. Aquest polígon tindria les mateixes finalitats que el del poble de Mont-roig, donar servei als industrials locals que han de sortir del centre urbà. Hi ha la sol·lució de que vagin al polígon de l’Hospitalet, com alguns ja han fet, però és una llàstima convidar a marxar a les empreses locals per no tenir una mica de previsió. A Miami Platja també hi ha d’haver una infraestructura industrial.

La fotografía d’avui és d’una nova nau que están construïnt al carrer Klaus Fischer, darrera la benzinera. He preguntat a uns quants convilatants però ningú sap de qui és o que hi faran. En sabeu alguan cosa?