8. MUNICIPALS 2007 (II)

TIRAR A BARRACA

En el món del futbol Tirar a Barraca vol dir xutar a portería, intentar fer un gol.

Ara, els nostres polítics, ens voldran vendre la moto de que han marcat un gran gol amb les Barraques de Pedra Seca de Mont-roig.

Voldran fer-nos veure que aquesta ha estat una de les grans fites aconseguides en els últims temps al nostre poble. En la propera (ja inminent) campanya electoral posaran les Barraques de Pedra Seca junt amb el POUM i el Centre Miró com a la plasmació dels quatre anys del seu fort treball en pro del nostre municipi. No veiem gaire cosa més que s’hagi fet…

Si les Barraques de Pedra Seca están de moda, és per que uns quants mont-rogencs hi han perdut moltes hores del seu temps lliure, (sense cap compensació econòmica), i esperonats per altres afeccionats pel tema d’arreu de Catalunya, que els van donar suport.

L’Ajuntament els ha donat facilitats, i suport econòmic per fer les seves publicacions, folletons, etc… i ha enfocat el tema en la vesant turística, per promocionar el circuït/recorregut de Barraques.

S’han hagut de protegir, identificar, catalogar, estudiar, promocionar…, fer-ne una pel·lícula, un llibre i fins i tot un monument. Aquesta feina no l’ha fet cap polític, ni l’han encarregada, només l’han sufragat. Que no s’apuntin cap altra medalla que la de donar suport econòmic als qui ho han suat.

Des d’aquí a dalt escolto diferents postures dels convilatants cap a les barraques. Alguna gent que es mostra indiferent, altres que hi estan en contra, sobre tot del monument de la rotonda de la carretera de la platja. –Vès, en què es van a gastar els "quartos" en lloc d’arreglar el poble!...-

No veig que ens haguem de pendre negativament el tema de les Barraques. En quatre anys de legislatura els pressupostos municipals sumén més de 10.000 milions de les antigues pessetes. La despesa en barraques d’aquest pressupost és insignificant. El que ens ha de preocupar és el que s’ha deixat de fer en aquests quatre anys (i els quatre anteriors, i els anteriors, fins i tot en els últims anys del ara reviscolat …).

Criticaré però la Barraca-Monument de la rotonda. Em sembla bé el seu emplaçament, però no m’agrada la seva forma. No em recorda, ni de lluny, cap barraca de les que hi ha pel nostre terme. Totes tenen una forma irregular, amb pedres aplegades al seu voltant o a un costat, donant-los la personalitat de cada una. Li han donat una forma totalment geométrica que em recorda el flam que em serveixen als menús dels restaurants de carretera. Els garrofers, si arrelen, també hi quedaran bé.

7. ENIGMA DE CARRER.

Algú sap què vol dir aquesta pancarta? Us haureu fixat que fa uns dies llueix al balcó de la casa que fa cantonada al carrer Indústria amb la plaça de Mont-Verd (no té altre nom oficial aquesta plaça).

LO POTRET SE MA DESBOCAT

ATUREM-LO

29 / 4 / 07

Espero les vostres aportacions.

He obert una nova secció: "Actualitat local". Aquí hi reflexarem els fets que es vagin produïnt al poble, amb la màxima celeritat que puguem. Els fets que es refereixin a la campanya electoral, aniran, com és llògic, directament a la secció Municipals 07.

6. MUNICIPALS 2007. (I)

Fotografia: Ha començat "l'assalt al poder".

Encara que no sigui oficialment, podem afirmar que...

“HA COMENÇAT LA CAMPANYA ELECTORAL DE LES ELECCIONS MUNICIPALS 2007".

Ahir dimecres dia 25 d’abril es van produïr dos fets, molt directament relacionats amb els comicis.

1)- De bon matí ja els internautes teníen les llistes de les 8 candidatures que es presenten al municipi de Mont-roig del Camp. Suposo que 24 hores després ja les tindreu, però per si de cas us deixo l’adreça on trobar-les:

http://ebop.altanet.org/index.php?op=anunci&id=5486&ebop_any=2007

Cal que obriu el PDF de la zona electoral de Reus, i imprimiu les pàgines 35 i 36.

2)- Al vespre, a la Casa de Cultura “Agustí Sardà”, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, El Sr. Josep Lluís Carod Rovira va donar suport a la presentación a la candidatura d’Esquerra Republicana encapçalada per l’actual Alcalde de Mont-roig, Sr. Miquel Anguera i Brú, davant l’afluència de nombrós públic.

Us haureu fixat que he posat (I) després del títol, i és que será inevitable parlar novament, en els propers dies, de les Municipals 2007. Les anirem numerant per no perdre pistonada.

Avui, per ser l’estrena, només deixo constància d’aquests dos esdeveniments i no faré safareig (tot i que em costa contenir-me).

5. BAD BOYS.

GOOD BOYS GO TO HEAVEN,
BAD BOYS GO TO K1.

Aquest famós slogan (amb el final diferent, es clar), em serveix d’introducció al tema que avui m’inquieta.

El K1 és el nou local pels joves de Mont-roig del Camp, -per a tots els joves de Mont-roig-, que ha obert fa uns mesos el nostre consistori, després de molts anys d’obres en aquest edifici cantoner i de no saber quina destinació donar-li (parlo dels polítics d’ara i dels d’abans). La qüestió és que veig que hi ha una gran part dels nois i noies que hi van que, en certes hores, hi estan a disgust, amb temença, amb por. En lloc de ser un lloc per estar-hi distesos i amb tranquilitat, sempre han d’estar en tensió, vigilant i atents als seu voltant. Molts opten per, disimuladament, marxar.

Aquestes certes hores són les que acaparen el local alguns grups de joves, que tenen tant dret com els altres a ser-hi, però que no entenen que la seva llibertat acaba on comença la llibertat dels demés.

Jugar al futbolín, a la Play-Station, o altres activitats, et pot significar rebre una espenta o un “niño apártate!” i veure com t’usurpen el teu lloc, sense esperar torns ni respectar cap norma cívica. És la costum que impera en aquests clans, en que només compta la llei del més fort. I sempre els reconeixereu pel mateix, aquests “abusadors”, no entenen ni entendran mai l’eslògan que obra el meu comentari, ja que estudiar anglès, informática i esforçar-se per aprendre quatre nocions bàsiques per poder guanyar-se la vida el dia de demà, és el que tenen més lluny dels seus propòsits.

D’altra banda hi ha uns monitors professionals que s’encarreguen del bon funcionament del K1 i que haurien de vigilar més sobre aquest tema, ja que si els joves del poble acaben per marxar definitivament del local ja no caldrà que hi hagi monitors (és llei de vida).

PER ACABAR: Vull dir als nois i noies que avui se senten “trepitjats” per aquests indesitjables, que des de la meva Talaia (punt alt de vigilància) ja veía el mateix, fa més de 20 o 25 anys, al futbolín del Casino, i al de Cal Panadero –Bar Martí- (pot ser no tant descarat com passa avui), però la majoria dels qui llavors eren els “reis del mambo”, avui no son ningú!. (Pregunteu als vostres pares i avis).


ACLARIMENT FINAL: El K1 no té res a veure amb el local –millor dit: “mini local”- de l’Associació de Joves “Roca Ferma”, que també ha aixecat polseguera últimament (en aquest cas contra els polítics).

En els vostres cometaris espero que algú traduieixi al català el eslògan del començament.

4. EL PONT.

Fotografía: El nou pont té vuit ulls.

Estem acabant el mes d’abril, ja fa bo i els mont-rogencs esperem amb ànsia el poder baixar cap a la “marc”. Pel 1er. de maig de l’any passat vaig anar amb uns amics a dinar a la pixerota. Vam pendre el picnic i ho vam pasar d’allò més bé (i barat).

Aquest any per baixar hauré de fer més volta, ja que el polèmic pont que s’està construïnt sobre la nova autovía N-340, no estarà acabat.

Recordo la reunió urgent convocada per l’Ajuntament a la casa de cultura, (fa més de mig any), amb els polítics intentant donar explicacions i calmar els ànims dels exaltats veïns i afectats de la zona. Van assegurar que a l’abril s’obriria el pont de nou. Ja es van guardar 30 dies de marge a la butxaca, doncs no van dir si seria el dia 1 o el 30, però ni així podrán cumplir les seves promeses.

A mí, personalment, aquest assumpte no m’ha emprenyat massa, ja que no hi tinc propietats a la zona, ni hi vaig a treballar, pero he de reconèixer que per aquí a la plaça en passen uns quants que ja n’estan farts d’anar a tombar per Montbrió, per Les Planes o empolssegar-se per la Pixerota amunt i avall.

Siguem realistes, tants mesos el pont tancat no té cap explicació llògica de ser. Si els de l’Ajuntament (polítics i tècnics) tinguessin aquesta explicació, ja la haurien fet pública. Recordo que van dir a la reunió, davant de tot el poble, que aquest plaç els hi havien imposat a Tarragona els tècnics de la obra, i que com que ells no eren tècnics … no hi enteníen.

Cal ser tècnic per veure que als altres ponts que troba aquesta obra no es talla cap carretera?

Cal ser tècnic per veure que sis o set mesos per fer un pont és un plaç de temps super-exagerat?

A veure quin tècnic de Tarragona tallarà sis mesos la carretera que va de Vandellòs a l’Hospitalet de l’Infant quan arribi allí la obra. El Sr. Castellnou (alcalde de l’Hospitalet – Vandellòs), que no és tècnic, ja es rodejarà dels seus tècnics municipals per imposar les condicions que més els convingui per al seu municipi. Temps al temps.

Per acabar: El que més greu em sap de tot això és que els nostres polítics ni es preocupen, ni hi pensen en el trasfons real del problema .
Aquest plaç de temps tant llarg ha servit per que la empresa constructora hagi pogut treballar sense entrebancs en la zona (no només al pont), estalviant-se molts diners. Ningú els emprenyava i han fet el que han volgut (i millor per a ells). Però aquest gran benefici de la empresa constructora l’han pagat i de llarg, tots els veïns i afectats de la zona. Quan ha facturat de menys el Restaurant, el Centre de Jardineria i altres negocis? Quants quilòmetres s’han recorregut en aquests mesos anant a fer el tomb? Us imagineu la quantitat de vehicles afectats i els conseqüents milers de litres de combustible consumits? Qui ho ha pagat això? LA GENT DE MONT-ROIG!

3. MIRAR, MIRÓ, MONT-ROIG.

“Mirar, Miró, Mont-roig (3MR)” aquesta frase o eslogan l’he vist en algunes samarretes que porteu a l’estiu quan passeu per aquí a la plaça. Promocionen, suposo, el tema de que en Joan Miró i Mont-roig han d’anar units, per sempre més i que els mont-rogencs ens hem de sentir “Mironians de pro”.

Ara amb el Centre Miró, ja no hi ha qui ho pari tot això. Una part dels mont-rogencs, davant d’aquesta veneració pel pintor, es pregunten: I què ha fet en Miró per Mont-roig? Què ha donat al poble? (Això ho hem escoltat moltes vegades, sobre tot a la gent gran).

I la resposta que rebem es clara: no res! ... o potser sí que va fer alguna cosa ... potser sense voler-ho …

Va venir a aquest poble (a la finca dels seus pares) a guarir-se d’una malaltia en la seva joventut, aquí va pintar un seguit de quadres que han marcat una clara época en la seva vida pictòrica i que reflexen diferents paratges del nostre municipi. L’artista sempre en va parlar bé de Mont-roig i va internacionalitzar el nom del nostre poble (potser sense voler-ho …). Sempre elogiava els colors i la llum que va descobrir a Mont-roig (no sé per què diferents que a Montbrió o a Cambrils?). Sempre portava, a la maleta, una garrofa de Mont-roig per tot arreu on anava. Potser sense voler-ho … va donar a conèixer el nom del nostre poble i ho hem d’aprofitar!

Tant hi fa el que va donar en vida el pintor per Mont-roig. El que hem de mirar és el que en podem treure nosaltres, els mont-rogencs, d’aquests fets casuals que ens donen l’oportunitat de promocionar el nostre poble.

A nivell col·lectiu, amb el Centre Miró com a eix vertebral, cal atraure el màxim nombre de visitants cap a Mont-roig, però cal fer-ho bé. Els autocars han d’arribar al pàrking de la Murada, pel nou carrer projectat des de fa anys, que també contempla el nou Poum. No m’agrada veure aquestes processons de gent (la majoría jubilats), que travessen els carrers del poble, de punta a punta, des del lloc on els ha pogut deixar l’autocar fins al carrer Major. Alguns ja ni hi arriben!. (Un altre dia parlarem dels carrers del poble, les façanes, les voreres, … no están per a gaires visites turístiques).

A nivell personal dels mont-rogencs, m’agradaría veure una vocació de servei del comerç local cap a aquests visitants. Enfocant descaradament els negocis del voltant del Centre Miró cap al visitant forani. Que trobin el que esperen trobar, el que nosaltres trobem en altres llocs turístics, on les botigues hi fan el seu agost, aprofitant el volum de gent que hi va.

No ens tanquem portes. Tenim aquesta oportunitat i cal aprofitar-la. Tinguem-ho clar, no ho fem per en Miró, més aviat ens aprofitem d’en Miró. Pot ser ell no ens va donar res material al nostre poble, però nosaltres tampoc li donarem res a ell. Tot el que en traurem será per a nosaltres, tant a nivell local, com a nivell particular.

Per acabar, estic a favor de buscar més alicients d’oferta i renovació pel Centre Miró. Cal mantindre una bona relació amb la familília Miró, amb la Fundació Miró i amb tot el que ens pugui fer rotllar i millorar el Centre Miró. (En el fons caldría mirar-ho com a un negoci per al poble, com les Coves de Benifallet, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, etc…).

Quan torneu a escoltar la famosa frase: I què ha fet en Miró per Mont-roig?, ja teniu algún argument per contestar i, si us fa peresa contestar-los, sempre els podeu remetre a aquest blog, a veure si començo a tenir alguna visita més.

Avui he fet referència a La Garrofa que en Miró portava sempre amb ell. Aprofito per saludar al Blog local La Garrofa de Mont-roig, que suposo tots coneixeu. Podeu accedir-hi directament des d'aquest blog o anar-hi per: http://lagarrofa.blogspot.com

ELS BONS PROPÒSITS. 2

FOTOGRAFÍA: "La meva plaça".

En aquest segon escrit al blog exposarem les pautes pel bon funcionament o la filosofía i regles d’aquest espai.

1)- SOBRE ELS TEMES A TRACTAR. Principalment que tinguin a veure amb Mont-roig del Camp, el nostre poble i municipi, però també d’actualitat general o altres temes que puguin sorgir. No ens tanquem a res.

2)- SOBRE EL QUE DIEM. Amb educació i respecte ho podem dir tot. Cal però que, si parlem seriosament, siguin veritats (o així ho creguem). Per despotricar, inventar o mal parlar ja hi haurà altres blogs.

3)- SOBRE QUI SOM. Tant hi fa qui som i qui sigueu. No hi ha cap restricció per cap motiu.

4)- SOBRE L’IDIOMA. En principi el català será la llengua vehicular, tot i que les opinions i aportacions podrán èsser en castellà o qualsevol altre idioma. Quan més enrevessat sigui l’idioma que utilitzeu, menys gent us entendrà.

5)- SOBRE EL LLENGUATGE. El llenguatge també és lliure. La moderació i la pulcritud s’agraeix, però de vegades també convé “fotre canya”. No ens coneixerem però el llenguatge dirà molt de nosaltres.

6)- SOBRE EL QUE ARA NO PREVEIEM. Quan ens hi trobem ho anirem resolvent o plegarem.

COMENCEM PEL NÚMERO 1. La presentació.

Em reconeixereu per la fotografia. Estic dia i nit a la meva TALAIA (punt alt de vigilància) de la plaça de l'església, impassible a tot el que succeix als meus peus, es a dir, a baix, al poble, a MONT-ROIG DEL CAMP.

Observo tot el poble, el terme municipal, la comarca, i més enllà. Tot el que veig m'ho quedo al pap, les coses que son bones i les que no ho son tant, i això no és gaire gratificant. Volia fer alguna cosa ... .

Amb el progrés imparable de la tecnología m'ha arribat l'internet (estic conectat a la cabina de la plaça) i enceto aquest blog amb ganes de fer-lo servir habitualment per expressar tot allò que vagi veient i sentint.

No soc catòlic practicant (sempre em quedo fora), però si enamorat del meu poble. En cap momento em proposo anar contra ningú en concret, ni ofendre a títol personal a cap ciutadà. Aplaudiré les coses bones i donaré compte també de les que no m’agradin. Vull deixar clar, només començar, el meu principi de bona fe.

M'agradarà rebre la vostra participació i entre tots fer que aquest projecte personal vagi per bon camí, amb educació i bones formes, però sense cap restricció. Ben dit, es pot dir tot!.