dimecres, 29 d’agost del 2007

48. LA CAÑADA REAL

Croquis aproximat del pas de la "Cañada Real" per Miami Platja.

Tenim a 2.682 propietaris de Miami Platja esglaiats des de fa uns dies amb l'aparició a la llum pública d'un greu problema que els afecta les seves propietats, i ells no en sabien res. El passat diumenge dia 26 d'agost '07, el rotatiu provincial Diari de Tarragona publicava a tota plana la notícia: MIAMI PLATJA "La restauración de una cañada real puede dejar sin casa a miles de vecinos".

Llegint la notícia ràpidament s'endevina que es tracta d'un tema embolicat, entre legal-polític-carrincló i tocapilotes. Resumint, que al aprovar el nou POUM de Mont-roig del Camp, des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb el Conseller Francesc Baltasar al seu davant, van fer aflorar un plànol del 1972 que amb el suport d'una llei del 1995, feia respectar tots els drets d'aquests passos de ramats que en castellà en diuen "Cañadas Reales" i en català hem de dir Vies Pequàries. Concretament per Miami Platja (i tot el terme municipal) hi passa la Via Pequària que va de Barcelona a València. Passa prop de la linea costera, en una distància de 4.300 metres de llarg i 75 d'ample i afecta a un grapat de vivendes, locals, aparcaments i solars, fins al punt de que, si els propietaris avui els fessin tassar, veurien que han perdut el seu valor. Legalment son terrenys de titularitat pública.

Els veïns volen fer una plataforma per defensar-se i l'Ajuntament diu al Diari de Tarragona d'avui dimecres que els donarà suport i un espai al web municipal per informar-se.

Fins aquí el que tenia preparat pel post d'avui, però m'acaba d'arribar un correu electrònic (gràcies "anònim per obligació"), que és un manifest oficial de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp, que veurà la llum pública demà dijous 30 d'agost, però que els blocaires ja tenim avui.


LA VIA PEQUÀRIA, UN TEMA PRIORITARI A RESOLDRE.

Els darrers dies s’estan succeïnt tot tipus de comentaris sobre la via pequària que travessa Miami Platja (també coneguda com antic Camí­ Ramader Barcelona-València).
Conscients de la preocupació que aquest tema suscita als 2.682 propietaris afectats, i coneixedors que no tot el que s’està dient s’ajusta a la realitat, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp vol explicar quines gestions s’han realitzat fins a la data i en quin punt es troba la negociació amb els organismes competents, sempre amb el ferm compromis de trobar una solució satisfactòria pels veïns afectats.

La via pequària comprèn una franja d’uns 75 metres d’ample per 4,3 kilòmetres de longitud entre l’Estany Salat i el riu Llastres. El seu traçat es va posar damunt de la taula fa uns mesos, en el transcurs del darrer tràmit del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) aprovat la passada legislatura per l’Ajuntament. Aleshores, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya es va acollir a un plànol de l’any 1972 (posteriorment no s’havia contemplat la seva existència, tampoc en el Pla General de 1986) per exigir que aquest camí­ ramader Barcelona-València fos inclòs en el nou planejament urbanístic del municipi. De res van servir els advertiments que ja en aquell moment es van fer al respecte des de l’administració local. Sabem que aquesta imposició de la Generalitat, propiciada des del departament de Medi Ambient, té conseqüències directes sobre les propietats que s’aixequen dins la franja de la via pequària. I és que tot i la possibilitat de redelimitar el traçat actual del camí­ ramader, la llei 3/1995 diu que els terrenys desafectats han de passar a ser domini públic.

Tot i que és ara quan el debat ha arribat al carrer, des de l’Ajuntament fa temps que es treballa per buscar una solució òptima al problema. Per a l’Ajuntament, aquesta passaria per buscar una fórmula que permeti que els afectats per la via pequària mantinguin les seves propietats un cop es redelimiti aquest camí­ ramader i es desafecti la zona. Tot i això­, la solució a aquest problema, que no només afecta al municipi de Mont-roig sinó a tot el traçat del Camí­ Ramader Barcelona-València, està en mans del departament de Medi Ambient de la Generalitat, que és qui té competències en aquesta matèria.

L’actual equip de govern considera que aquest és un tema prioritari que exigeix una solució urgent, i així­ ho va fer saber al mateix conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en la visita a Mont-roig que aquest va fer el passat 6 de juliol per conèixer l’abast de l’incendi. El tema de la via pequària també es va tractar en la reunió que l’alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, va mantenir amb el conseller Baltasar el passat 30 de juliol. Tot i que aquesta trobada era per determinar les ajudes als afectats pel foc, l’Ajuntament de Mont-roig va tornar a posar sobre la taula el tema de la via pecuaria. L’Alcalde va insistir de nou en la necessitat de buscar una fórmula satisfactòria que no perjudiqui els interessos dels veïns i va arrancar el compromí­s de la Conselleria d’estudiar el tema detingudament. A l’Ajuntament li consta que des del departament s’han demanat informes externs, i hi ha pendent una nova trobada al setembre per valorar els passos a seguir d’ara endavant per desafectar el traçat d’aquest camí­ medieval sense perjudicar els veïns afectats.

La voluntat del nou Ajuntament és aportar el màxim d’informació al debat obert, tant en aquesta com en d’altres qüestions d’interès municipal. És per això que s’està treballant per posar en marxa el més aviat possible eines que fomentin la comunicació i la participació ciutadana en els afers del municipi, com són un butlletí­ municipal i una nova web.

divendres, 24 d’agost del 2007

47. CEL MONT-ROGENC


Aquest estiu està resultant ben estrany meteorològicament parlant.

Els autòctons anem despistats amb la climatología i els turistes emprenyats fins dalt. Cada dia hem de mirar al cel per saber quina roba posar-nos o si podrem anar o no a la platja. He trobat alguns convilatans que ja han agafat algún refredat i tot.

Fa uns dies, vaig descobrir una novetat a la web de l'Estació Meteorològica Local, ja sabeu, la que hi ha a la teulada de la Casa de Cultura "Agustí Sardà". Doncs bé han posat una càmara que enfoca cap a l'església i una bona part del cel. Durant les 24 hores del dia va fent fotografíes i si cliquem a "animació 24 hores", podem veure-les en seqüencia, donant un bonic efecte òptic i assebentant-nos en un minut dels canvis que s'han produït al cel del nostre poble. Atenció: Cal esperar una estona perquè es carregui la seqüencia (tinguem una mica de paciència).

Entreu a:
.
A més cal resaltar el bon grapat de dades que trobem en aquesta web, com per exemple que el passat dimarts dia 21, nit de fort vent, aquest va aribar a les 5:20 hores a una velocitat de 96'6 kilòmetres hora (sort que la majoria ja erem al llit!!!).

Esperem que al setembre vingui la bonança i poguem allargar l'estiu una mica per la cua... i que vagi plovent també (posats a demanar...).

dimarts, 21 d’agost del 2007

46. ENSORRAMENT

_______________Plaça Mn. Gaietà Ivern, nº 8


Als peus de la meva Talaia va succeïr ahir dilluns al matí un fet que hauria pogut estar una gran desgràcia enllaçada amb la de dissabte a la tarda i que finalment no hi va pendre mal ningú.

Relat cronològic dels aconteixements:

Dissabte a la tarda hi va haver a la carretera de la mar, a l'entrada a la deixalleria del Gurugú, un accident de trànsit amb dues víctimes mortals i un ferit molt greu. El ferit greu i una víctima mortal (Josep Mª M. R. i Rosa R. C.), que circulaven amb una petita furgoneta, eren mare i fill i veïns de Mont-roig i l'altra víctima un home jove de 35 anys era de Colldejou, resident a Cambrils que circulaba amb motocicleta. Tots tres molt coneguts a Mont-roig.

L'enterrament de la Sra. Rosa R.C., de 81 anys, va tenir lloc ahir dilluns a les 11:00 del matí, a l'església de Mont-roig, situada a la Pl. Mn. Gaietà Ivern.

A la mateixa plaça, concretament al Nº 8 s'hi estan fent obres de remodelació de tot l'edifici (sembla que per fer-hi pisos). Els veïns, davant el gran soroll i embergadura de les obres van trucar a la Policia Local, que va parar les obres i va fer sortir als operaris.
A la sortida de l'enterrament, i quan no hi havia ningú a l'interior de la casa en obres, tot d'una es van ensorrar completament tots els trespols interiors, només quedant d'empeus la teulada, la façana i parets laterals. El sobresalt i l'esglai van èsser majúsculs per a tothom. La sort va ser doble, d'una part que els paletes havien hagut de sortir i de l'altra que la façana no va caure al carrer.
La dita diu que les desgràcies no venen mai soles, però en aquest cas, afortunadament no cal afegir-hi més víctimes.
Avui dimarts el pas de vehicles i vianants està prohibit en aquest punt, pel que si anem a peu cal passar pel carrer Josep Mª Gran i Cirera (abans c/ del Forn), i amb vehicles cal anar a tombar a l'era.
.

dissabte, 18 d’agost del 2007

45. ESCOMBRARIES.




En les últimes setmanes el servei encarregat de fer la recollida d'escombreries del municipi no compleix amb els mínims exigibles i pels que tots paguem religiosament. Us haureu fixat que els contenidors del plàstic sobre tot i també els del paper no es recolleixen amb la mateixa freqüencia que abans i estan plens a vessar. La mala imatge i deixadesa que això comporta, agreujat amb que a l'estiu hi ha més gent al municipi, sobre tot a Miami, no és gens positiu.

Sembla que l'Ajuntament ja ha donat algún "toc" a l'empresa SECOMSA perquè rectifiqui en aquest sentit i compleixi amb la seva obligació. Veurem com anirà a partir d'ara.

El plàstic i el paper o cartó té un valor al mercat de la recuperació (en el cas del paper, com a mínim de 4 a 6 cèntims d'euro o més), però el nostre ajuntament ha de pagar per que ho vinguin a recollir, i això es reflecteix en el nostre rebut anual d'escombreries. Hi ha coses que no s'acaben d'entendre des de fora de l'administració, i dóna la sensació que des de dintre tampoc fant tot el que caldria. -Com que tot estava així, no val la pena revisar-ho-. La pregunta és senzilla: Per què hem de pagar per que vinguin a buscar una cosa que ja té el seu valor? No ho pot vendre directament l'ajuntament?.

Crec també que els empleats municipals encarregats de netejar els carrers han de vetllar perquè no hi hagi deixalles fora dels contenidors, com moltes vegades veiem. Si els voltants dels contenidors estan nets, rarament algú hi deix res a fora. Si ja hi ha "fato", inconscientment ho deixem fora. No costa res perdre cinc minuts en endreçar les zones dels contenidors, plegant els cartons i ficant-los dintre, i fent el mateix amb els altres materials.

Una altre cosa que costa poc de fer és estirar les herbes que puntualment surten a les voreres o en carrers poc transitats. Igual que els jardiners municipals han d'arroplegar els papers i plàstics que troben per les zones verdes, els de la neteja han de fer-se càrrec d'aquestes plantes igual que escombren les fulles caigudes dels arbres.


Per acabar, us adelanto de que sembla que per fí arriben els contenidors enterrats al nostre municipi. Espero que sabran escollir bé els llocs on els posaran. Podeu dir-hi la vostra.
.

divendres, 10 d’agost del 2007

44. Escolti? Escolti?...


Els usuaris de MOVISTAR estem de sort! Portem tres o quatre dies sense gastar ni un cèntim en trucades amb els telèfons mòbils. No és cap promoció llampec de la companyia per fer feliços als seus abonats, més aviat va ser un llampec de la tempesta de fa uns dies que va deixar K.O. l'antena que dona servei al nostre poble.

No és la primera vegada que passa, i telefònica no facilita cap via per fer una queixa. Sempre podem anar a l'oficina del consumidor o al síndic de greuges, però primer hi hauria d'haver un lloc de la companyia on adreçar-nos.

He trucat diverses vegades aquests dies al 1486 des d'un fixe (els mòbils no van), i d'entrada una veu semi-extrangera et diu que no els consta cap averia a la zona, després d'insistir et passen amb el departament tècnic on un personatge ara ja del país, comproba que sí, que tenen una averia detectada a Mont-roig. Quan preguntes quin plaç de temps preveuen per sol·lucionar-ho et diuen que vagis trucant per si més endavant poden saber-ho. Avui divendres m'han dit que esperaven solucionar-ho en 24 o 48 hores, pero que no ho sabien segur, entre altres coses perquè el tècnic amb qui he parlat, tot i que ho intentava dissimular, no sabia res del tipus d'averia, ni de si ho estan arreglant, ni sabia res de res.

Es al.lucinant quan surts amb cotxe i abans d'arribar a algún poble veí, veure que el telèfon mòbil es torna boig rebent missatges i trucades perdudes. Als qui et truquen i no els contestes, no cal que els hi expliquis que a Mont-roig no funciona l'antena, ja que la trucada els hi cobren quan salta el contestador i no han pogut parlar amb tu. I quan en segons quin lloc trobes una ratlleta de cobertura i intentes trucar, es talla la trucada als pocs segons, ja que no arriba prou senyal, però la trucada ja l'has pagat!

Ja sé que és pitjor quan falta la electricitat o l'aigua, però actualment el mòbil ja ha guanyat terreny al fixe i tothom et busca directament al celular (el mòbil a sud-amèrica). En fí, espero que torni aviat la senyal... ja us trucaré!
.

dissabte, 4 d’agost del 2007

43. EL PARC


Avui dissabte he tornat al nostre poble després d'una setmana d'absència. He arribat just a l'equador de la Fira '07. A part de intentar informar-me directament entre els meus coneguts, he anat al blog amic "La Garrofa de Mont-roig" on he vist un resum d'actualitat de com va la festa. El que més m'ha sobtat és el tema del parc, i abans de insertar-hi qualsevol comentari he volgut anar-hi personalment. El resultat de la meva visita és que de un comentari a La Garrofa passaré a fer un post dedicat a aquest Parc "Maria Martori".

He entrat pel carrer Vilanova d'Escornalbou on no hi he vist cap porta, pero se suposa que hi serà. Una gran catifa de rajoles de color gris cobreix més de un terç del parc, que podríem definir com a zona "dura" i a la resta hi ha més terra i vegetació. A la dreta de l'entrada, envoltada d'una barana de ferro hi trobo dos nens jugant en un forat com mig ou bullit gegant, amb una profunditat considerable i unes parets tant verticals que he agut d'allargar la ma a un d'aquests nens que no podía sortir de dintre, ja que les parets rellisquen amb la pintura gris que estan acabades (i que suposo que ja ha de ser així). Si aquest infant hi va al vespre, tot sol, sense porta, i li passa el mateix, ja tenim el "xou" muntat. De fet hauria pogut dormir tou, ja que fulles de pi i d'altres arbres, junt amb algún paper omplíen la meitat del fons de la "half" (nom que utilitzen els skaters per denominar a aquest forat). Aquesta nit no ha fet gens de vent, pel que suposo ho devien inaugurar ja amb la "guarnició".

He parlat amb un senyor gran que seia al banc de la foto, amb dos jocs de pedals al devant per emular al nostre amic Xavi F., i m'ha dit que el parc encara no està acabat. Que hi falten coses per la canalla (tobogans, gronxadors,...) i que no ho van dir al discurs d'inauguració, però que algún polític li havia dit que hi faltava fer uns lavabos i alguna cosa més. Coincideixo amb aquest senyor en que quan la vegetació que ara hi ha es faci frondosa, hi ahurà més sombra, en la part dels arbres.

He vist la zona d'activitats per la gent gran. Un complement per el CAP i la sala "Modest Tost". Quan l'anterior alcalde va fer la presentació d'aquest parc, crec recordar que va explicar que hi hauria com una mena de pista "americana" on fer un recorregut ginmàstic i passar per diferents llocs on es proposàven exercicis per realitzar. Jo vaig entrendre que seria per a tot-hom, però ara només és per a jubilats (que ja m'està bé, però no és el que van anunciar).

Finalment, tant l'home del banc com jo hem agafat la direcció de la porta per allunyar-nos de la solanera que aquest migdia queia a Mont-roig. Abans d'arribar a la sortida, he vist dues fonts a les que ràpidament m'hi he acostat per refrescar-me, i ho he aconseguit, però només de mig en avall. Els peus i les cames mullades fins dalt, però aigua a la boca ben poca me n'hi ha arribat. He vist molts cartells explicant com fer les activitats de dins del parc, però cap explicant com fer-ho per beure aigua sense quedar xop.