“Mirar, Miró, Mont-roig (3MR)” aquesta frase o eslogan l’he vist en algunes samarretes que porteu a l’estiu quan passeu per aquí a la plaça. Promocionen, suposo, el tema de que en Joan Miró i Mont-roig han d’anar units, per sempre més i que els mont-rogencs ens hem de sentir “Mironians de pro”.
Ara amb el Centre Miró, ja no hi ha qui ho pari tot això. Una part dels mont-rogencs, davant d’aquesta veneració pel pintor, es pregunten: I què ha fet en Miró per Mont-roig? Què ha donat al poble? (Això ho hem escoltat moltes vegades, sobre tot a la gent gran).
I la resposta que rebem es clara: no res! ... o potser sí que va fer alguna cosa ... potser sense voler-ho …
Va venir a aquest poble (a la finca dels seus pares) a guarir-se d’una malaltia en la seva joventut, aquí va pintar un seguit de quadres que han marcat una clara época en la seva vida pictòrica i que reflexen diferents paratges del nostre municipi. L’artista sempre en va parlar bé de Mont-roig i va internacionalitzar el nom del nostre poble (potser sense voler-ho …). Sempre elogiava els colors i la llum que va descobrir a Mont-roig (no sé per què diferents que a Montbrió o a Cambrils?). Sempre portava, a la maleta, una garrofa de Mont-roig per tot arreu on anava. Potser sense voler-ho … va donar a conèixer el nom del nostre poble i ho hem d’aprofitar!
Tant hi fa el que va donar en vida el pintor per Mont-roig. El que hem de mirar és el que en podem treure nosaltres, els mont-rogencs, d’aquests fets casuals que ens donen l’oportunitat de promocionar el nostre poble.
A nivell col·lectiu, amb el Centre Miró com a eix vertebral, cal atraure el màxim nombre de visitants cap a Mont-roig, però cal fer-ho bé. Els autocars han d’arribar al pàrking de la Murada, pel nou carrer projectat des de fa anys, que també contempla el nou Poum. No m’agrada veure aquestes processons de gent (la majoría jubilats), que travessen els carrers del poble, de punta a punta, des del lloc on els ha pogut deixar l’autocar fins al carrer Major. Alguns ja ni hi arriben!. (Un altre dia parlarem dels carrers del poble, les façanes, les voreres, … no están per a gaires visites turístiques).
A nivell personal dels mont-rogencs, m’agradaría veure una vocació de servei del comerç local cap a aquests visitants. Enfocant descaradament els negocis del voltant del Centre Miró cap al visitant forani. Que trobin el que esperen trobar, el que nosaltres trobem en altres llocs turístics, on les botigues hi fan el seu agost, aprofitant el volum de gent que hi va.
No ens tanquem portes. Tenim aquesta oportunitat i cal aprofitar-la. Tinguem-ho clar, no ho fem per en Miró, més aviat ens aprofitem d’en Miró. Pot ser ell no ens va donar res material al nostre poble, però nosaltres tampoc li donarem res a ell. Tot el que en traurem será per a nosaltres, tant a nivell local, com a nivell particular.
Per acabar, estic a favor de buscar més alicients d’oferta i renovació pel Centre Miró. Cal mantindre una bona relació amb la familília Miró, amb la Fundació Miró i amb tot el que ens pugui fer rotllar i millorar el Centre Miró. (En el fons caldría mirar-ho com a un negoci per al poble, com les Coves de Benifallet, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, etc…).
Quan torneu a escoltar la famosa frase: I què ha fet en Miró per Mont-roig?, ja teniu algún argument per contestar i, si us fa peresa contestar-los, sempre els podeu remetre a aquest blog, a veure si començo a tenir alguna visita més.
Avui he fet referència a La Garrofa que en Miró portava sempre amb ell. Aprofito per saludar al Blog local La Garrofa de Mont-roig, que suposo tots coneixeu. Podeu accedir-hi directament des d'aquest blog o anar-hi per: http://lagarrofa.blogspot.com
Ara amb el Centre Miró, ja no hi ha qui ho pari tot això. Una part dels mont-rogencs, davant d’aquesta veneració pel pintor, es pregunten: I què ha fet en Miró per Mont-roig? Què ha donat al poble? (Això ho hem escoltat moltes vegades, sobre tot a la gent gran).
I la resposta que rebem es clara: no res! ... o potser sí que va fer alguna cosa ... potser sense voler-ho …
Va venir a aquest poble (a la finca dels seus pares) a guarir-se d’una malaltia en la seva joventut, aquí va pintar un seguit de quadres que han marcat una clara época en la seva vida pictòrica i que reflexen diferents paratges del nostre municipi. L’artista sempre en va parlar bé de Mont-roig i va internacionalitzar el nom del nostre poble (potser sense voler-ho …). Sempre elogiava els colors i la llum que va descobrir a Mont-roig (no sé per què diferents que a Montbrió o a Cambrils?). Sempre portava, a la maleta, una garrofa de Mont-roig per tot arreu on anava. Potser sense voler-ho … va donar a conèixer el nom del nostre poble i ho hem d’aprofitar!
Tant hi fa el que va donar en vida el pintor per Mont-roig. El que hem de mirar és el que en podem treure nosaltres, els mont-rogencs, d’aquests fets casuals que ens donen l’oportunitat de promocionar el nostre poble.
A nivell col·lectiu, amb el Centre Miró com a eix vertebral, cal atraure el màxim nombre de visitants cap a Mont-roig, però cal fer-ho bé. Els autocars han d’arribar al pàrking de la Murada, pel nou carrer projectat des de fa anys, que també contempla el nou Poum. No m’agrada veure aquestes processons de gent (la majoría jubilats), que travessen els carrers del poble, de punta a punta, des del lloc on els ha pogut deixar l’autocar fins al carrer Major. Alguns ja ni hi arriben!. (Un altre dia parlarem dels carrers del poble, les façanes, les voreres, … no están per a gaires visites turístiques).
A nivell personal dels mont-rogencs, m’agradaría veure una vocació de servei del comerç local cap a aquests visitants. Enfocant descaradament els negocis del voltant del Centre Miró cap al visitant forani. Que trobin el que esperen trobar, el que nosaltres trobem en altres llocs turístics, on les botigues hi fan el seu agost, aprofitant el volum de gent que hi va.
No ens tanquem portes. Tenim aquesta oportunitat i cal aprofitar-la. Tinguem-ho clar, no ho fem per en Miró, més aviat ens aprofitem d’en Miró. Pot ser ell no ens va donar res material al nostre poble, però nosaltres tampoc li donarem res a ell. Tot el que en traurem será per a nosaltres, tant a nivell local, com a nivell particular.
Per acabar, estic a favor de buscar més alicients d’oferta i renovació pel Centre Miró. Cal mantindre una bona relació amb la familília Miró, amb la Fundació Miró i amb tot el que ens pugui fer rotllar i millorar el Centre Miró. (En el fons caldría mirar-ho com a un negoci per al poble, com les Coves de Benifallet, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, etc…).
Quan torneu a escoltar la famosa frase: I què ha fet en Miró per Mont-roig?, ja teniu algún argument per contestar i, si us fa peresa contestar-los, sempre els podeu remetre a aquest blog, a veure si començo a tenir alguna visita més.
Avui he fet referència a La Garrofa que en Miró portava sempre amb ell. Aprofito per saludar al Blog local La Garrofa de Mont-roig, que suposo tots coneixeu. Podeu accedir-hi directament des d'aquest blog o anar-hi per: http://lagarrofa.blogspot.com
8 comentaris:
He arribat al blog per casualitat però tornaré a visitarlo.
Andavan amb els escrits. Sort.
Gracies per existir Bona sort com a blocaire,
ningu sap el Miró a fet per Mont-roig pero ben aviat publicare quelcom
T'he trobat gràcies al blog del mon,ja aniré fent un cop d'ull.
Força i endevant Mont-roig.
Sobre el que ha fet Miró per Mont-roig, doncs jo penso que és molt senzill: ha estimat la seva ànima, l'essència, i aquesta estimació concretada en la garrofa i en la Roca roja ha cristal.litzat en el projecte de donar a conèixer Mont-roig a partir de relacionar-lo amb la figura de l'internacional pintor català.
No será fàcil que els Mont-rogencs ens aboquem a invertir o apostar pel tema Miró.
Per fer negocis al nostre poble t'han de donar un bitllet de 50 euros a canvi d'un de 20 euros, però primer agafarem el de 50 i després deixarem anar el de 20. Tot i això ens quedarem pensant en quin punt del negoci ens han estafat!
Complexe i profund el comentari de Maria de la Roca...
maria de la roca no entenc res pero crec que veig per on vas
MIRAR, MIRÓ, MONT-ROIG es l'únic que podrà dir l'alcalde, que ha fet en aquests anys al govern, perquè altre més... no tantes medalles i més fets
Publica un comentari a l'entrada