dimecres, 26 de setembre de 2007

56. DESCANSEM EN PAU




Fa un parell de dies vaig assistir a un enterrament d’un familiar meu en una població veïna i em vaig adonar de certes diferències en el protocol fúnebre respecte a les costums establertes al nostre poble, però la diferència més important i que ens diferencia d'altres llocs és a l’hora de donar el condol.

Al nostre poble tenim establert el costum de passar a donar el condol abans de celebrar-se l’ofici religiós en memòria del difunt. Un curt acte de rebuda de les despulles del protagonista per part del mossèn a la porta de l’església dóna pas a l’inici d’una llarga desfilada de persones que passen pel cap de dol a expressar la condolença a la família del traspassat. Fins fa poc temps aquest era un acte on els sexes marcaven els llocs per on passar: els homes a la part del homes i les dones amb les dones. Actualment tothom passa primer pels homes i després per les dones, la majoria de vegades et donen un recordatori i ja hem complert. Amb un curt espai de temps, generalment entre 15 i 30 minuts, ja hem enllestit amb aquest acte de formalitat ciutadana.

Per la família que està al cap de dol és una mena de mal tràngol haver de passar aquest suplici d’encaixades de mans, petons, abraçades,… però val la pena suportar-ho. És una estona intensa d’emocions tristes però que tenen un final quan acaba la cua. És un error anar de modern i demanar al mossèn que no es passi a donar el condol, ja que t’estalvies avui aquests amargs minuts, però t’esperen tres o quatre mesos de reviure la pèrdua de l'ésser estimat diferents vegades cada dia: gent que t'atura pel carrer, visites a casa que no s’acaben mai,… tothom vol quedar bé!. La bona pensada que crèiem haver fet al rebutjar rebre el condol a l’església es torna un llarg calvari de mai acabar.

El futur immediat pel que fa a les defuncions al nostre poble serà l’entrada en funcionament del tanatori municipal, on tindrem també alguna possibilitat més d’expressar el nostre condol, bé sigui amb el llibre se signatures o deixant les nostres targetes de visita en la urna que s’habilita a aquest efecte. Una altra manera de poder expressar el condol seria mitjançant un apartat a la web municipal on a més d’informar de l’hora de l’enterrament i altres detalls, s’hi pogués introduir un missatge d'aflicció per a la família.

Podeu dir-hi la vostra. No es convida particularment.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira, això m'ha fet reflexionar!

mister x (ics) ha dit...

Jo he asistit a bastants enterraments (desgraciadament) arreu de les nostres comarques i us puc dir que cada poble te les seves costums: des de donar el condol a la porta de casa, fer-ho al cementiri, a la porta de l'esglesia, al començar l'acte o al acabar-lo. L'enterrament dels nostres iguals va ser un indicador fonamental per començar a definir a l'home com a tal. Es ben normal que cada comunitat desemvolupe aquest acte de manera caracteristica propia.
Talaia: una idea per algun que altre post= la mort a mont-roig. Pensoq ue aqui tenim una manera caracteristica i poc habitual de veure la mort, suicidis inclosos.
sort i salut

Anònim ha dit...

Talaia, tienes mucha razón en lo que dices en el tercer párrafo. Cuánta gente va a un entierro sólo para dar el pésame y se va (incluyéndome yo).Lo hacemos para que los familiares del difunto nos vean y sepan que lo sentimos y si no podemos ir, otro día que nos los encontremos se lo diremos, o iremos expresamente a su casa. Ahora imaginémonoslo con una gran cantidad de vecinos del pueblo (y de fuera). Lo que tú dices: ¡estás dos o tres meses recibiendo el pésame de la gente!
Feliz fiesta mayor a los de mont-roig!