dimecres, 18 d’abril del 2007

COMENCEM PEL NÚMERO 1. La presentació.



Em reconeixereu per la fotografia. Estic dia i nit a la meva TALAIA (punt alt de vigilància) de la plaça de l'església, impassible a tot el que succeix als meus peus, es a dir, a baix, al poble, a MONT-ROIG DEL CAMP.

Observo tot el poble, el terme municipal, la comarca, i més enllà. Tot el que veig m'ho quedo al pap, les coses que son bones i les que no ho son tant, i això no és gaire gratificant. Volia fer alguna cosa ... .

Amb el progrés imparable de la tecnología m'ha arribat l'internet (estic conectat a la cabina de la plaça) i enceto aquest blog amb ganes de fer-lo servir habitualment per expressar tot allò que vagi veient i sentint.

No soc catòlic practicant (sempre em quedo fora), però si enamorat del meu poble. En cap momento em proposo anar contra ningú en concret, ni ofendre a títol personal a cap ciutadà. Aplaudiré les coses bones i donaré compte també de les que no m’agradin. Vull deixar clar, només començar, el meu principi de bona fe.


M'agradarà rebre la vostra participació i entre tots fer que aquest projecte personal vagi per bon camí, amb educació i bones formes, però sense cap restricció. Ben dit, es pot dir tot!.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja saps que el teu lloc era més amunt del que ets ara?
Ja ho diu la dita:
A Reus faran un canal i a Mont-roig una catedral que no s'acavarà mai

Unknown ha dit...

Doncs benvingut/da al món blocaire i visca Mont-roig!

Anònim ha dit...

Jo recordo de petita la teva figura estesa a terra a l'interior de l'església, crec que entrant a l'esquerra però no ho tinc clar. Després et van plantar i t'hi vas passar molts anys. El lloc que et tenien destinat era dalt de la teulada de l'església o al cupulí, però els feia por el perill que podíes significar pel teu elevat pes. En una època posterior et volíen posar a la gran pedra que hi ha a l'ermita, a la muntanya de darrera de Sant Ramon. Finalment et van posar on ara ets (crec que la obra va anar a càrrec de Construccions "SM" Salvador Mestre). És el que recordo però potser algú hi podrà dir més.