67. TCUENTO, ANTONI.

________________ La pista esportiva de l'IES.

Navegant i remenant per la xarxa vaig trobar fa un parell de dies un lloc web anomenat www.tcuento.com “El encuentro después del colegio”. És una mena de xat de cada centre educatiu on els alumnes es troben per “conversar” des de casa. El centre de la província de Tarragona que més entrades té registrades, i de llarg, és l’IES “Antoni Ballester” de Mont-roig del Camp. Com que l’accés és lliure hi vaig entrar i vosaltres també podeu fer-ho.

El llenguatge utilitzat és el mateix que pels missatges de mòbil, és a dir amb l’excusa de la “modernitat” no cal esforçar-se per complir ni les mínimes normes ortogràfiques i s’arriba a l’extrem de que costa desxifrar moltes vegades el que vol dir cada missatge. Però si deixem de banda les formes (el llenguatge i la ortografia) i busquem en el fons dels missatges tampoc hi trobem res d’interessant. Cap al·lusió als estudis, al centre, als treballs en grup … tot són comentaris sobre baralles entre alumnes, comentaris sense solta ni volta, trivialitat al 100 %,...

Segurament és el que toca en l’edat de l’adolescència, però trobo a faltar que els joves també es preocupessin de temes propis de l’IES amb els quals a diari han de conviure. Aquest lloc web, que ben segur és observat per algun “profe” (com és natural), com a anònim que és, podria ser un lloc de reivindicació de demandes dels alumnes que no es poden fer directament a la direcció del centre, ja sigui per deixadesa, per por a “represàlies” o a no ser escoltat, per no quedar malament davant els altres companys, … Ben segur que es podrien preguntar coses com ara… Per què he de fer els deures que ens proposen per les vacances de l’estiu si quan tornem de vacances els professors no ens els demanen? Per què es va fer una gran despesa de focus per il·luminar la pista esportiva si mai no es fan servir? Per què alguns dies el menjar del càtering deixa molt que desitjar i no s’hi posa remei? Per què no podem anar amb bici a l’institut (donat que està allunyat de molts punts del poble) i aparcar-la dintre del recinte, just a l’entrada? Per què…??? És que no hi ha demandes o suggeriments a fer per part dels usuaris de l’institut? Alumnes, pares i professors (que més de un es mossega també la llengua) tenen aquí una eina per reivindicar anònimament, amb educació i bones maneres, les seves inquietuds. Els qui ho facin amb mals modes es desqualifiquen a ells mateixos.

57. INFRAESTRUCTURES

Aquest estiu ha resultat mogudet pel que fa a les infraestructures catalanes. Els trens que no van ni amb rodes, l' electricitat que fa figa, les autopistes embossades i pagant… Els polítics de l’Estat Espanyol i de la Generalitat no han fet altra cosa que demanar paciència als usuaris, tot dient que això és un curt període de molèsties per aconseguir un rellançament cap endavant del nostre país. Realment jo crec que és així, però esperaré a veure els resultats. Només cal recordar que l’AVE Madrid-Barcelona degut a com es va construir el traçat no arriba a la velocitat punta que tenia previst en un principi.

Hi ha una cosa que em preocupa en referència a la nova A-7 i que volen obrir en els propers mesos (abans del proper estiu), en el nou tram que va des de Vila-seca fins a Mont-roig, per tal de que la travessia de Cambrils estigui alliberada el proper estiu, però tot l’actual trànsit i augmentat per la gratuïtat del nou tram farà cap a Miami Platja per la N-340.

Fomento vol enxamplar el tram de la carretera de la platja que va del Mas Miró al Rte. Sonia i en aquest punt de la N-340 hi faran una rotonda amb la funció de desviar a tots els vehicles que pugen de València cap a la nova autovía. Crec que el “cacau” serà gran tant en aquest tram com a Miami.

Una bona solució seria que fomento enxamplés també tot el tram de la carretera de la platja des del Mas Miró fins al poble, així una part del trànsit es podría desviar per la renovada carretera de Pratdip i enllaçar per l’Hospitalet de l’Infant amb la N-340 o amb la AP-7.
Potser serà una molèstia temporal pels mont-rogencs del poble, però ens quedaria la carretera ben ampla, cosa que si no es fa ara serà molt difícil de veure-ho fet.

Crec que l’equip de govern de l’Ajuntament ja tenen previst de fer aquesta demanda a Fomento, potser amb alguns matissos que a mi se m’escapen. El que està clar és que han de reflexionar bé sobre aquesta qüestió i enfocar-ho de la millor manera possible. En cas contrari es pot muntar un sidral circulatori de campionat.

56. DESCANSEM EN PAU

Fa un parell de dies vaig assistir a un enterrament d’un familiar meu en una població veïna i em vaig adonar de certes diferències en el protocol fúnebre respecte a les costums establertes al nostre poble, però la diferència més important i que ens diferencia d'altres llocs és a l’hora de donar el condol.

Al nostre poble tenim establert el costum de passar a donar el condol abans de celebrar-se l’ofici religiós en memòria del difunt. Un curt acte de rebuda de les despulles del protagonista per part del mossèn a la porta de l’església dóna pas a l’inici d’una llarga desfilada de persones que passen pel cap de dol a expressar la condolença a la família del traspassat. Fins fa poc temps aquest era un acte on els sexes marcaven els llocs per on passar: els homes a la part del homes i les dones amb les dones. Actualment tothom passa primer pels homes i després per les dones, la majoria de vegades et donen un recordatori i ja hem complert. Amb un curt espai de temps, generalment entre 15 i 30 minuts, ja hem enllestit amb aquest acte de formalitat ciutadana.

Per la família que està al cap de dol és una mena de mal tràngol haver de passar aquest suplici d’encaixades de mans, petons, abraçades,… però val la pena suportar-ho. És una estona intensa d’emocions tristes però que tenen un final quan acaba la cua. És un error anar de modern i demanar al mossèn que no es passi a donar el condol, ja que t’estalvies avui aquests amargs minuts, però t’esperen tres o quatre mesos de reviure la pèrdua de l'ésser estimat diferents vegades cada dia: gent que t'atura pel carrer, visites a casa que no s’acaben mai,… tothom vol quedar bé!. La bona pensada que crèiem haver fet al rebutjar rebre el condol a l’església es torna un llarg calvari de mai acabar.

El futur immediat pel que fa a les defuncions al nostre poble serà l’entrada en funcionament del tanatori municipal, on tindrem també alguna possibilitat més d’expressar el nostre condol, bé sigui amb el llibre se signatures o deixant les nostres targetes de visita en la urna que s’habilita a aquest efecte. Una altra manera de poder expressar el condol seria mitjançant un apartat a la web municipal on a més d’informar de l’hora de l’enterrament i altres detalls, s’hi pogués introduir un missatge d'aflicció per a la família.

Podeu dir-hi la vostra. No es convida particularment.

55. COOPERATIVA... AGRÍCOLA?

Cal canviar-li el nom urgentment a la nostra Cooperativa Agrícola?
La finalitat d’una cooperativa agrícola és la d'agrupar un seguit de pagesos que, com a propietaris de la pròpia cooperativa, compren i venen els productes que pertoquen a la seva activitat. És a dir, compren conjuntament llavors, fitosanitaris, envasos, maquinària, … i venen els fruits que produeixen. Fins i tot en alguns casos, com passa al nostre poble, es disposa d’una mena de Caixa d’Estalvis per als seus socis i altres clients.

Hom s’ha adonat que en els últims temps els pagesos o bé s’han especialitzat o han plegat, i el volum d’activitat agrícola de la cooperativa ha quedat molt reduït, pels motius que siguin i en els que avui no vull entrar, ja que donaria per un altre post. On són les cues de pagesos que portaven els fruits a la cooperativa? On són tots els grans camions que sortien carregats de matinada de les seves instal·lacions?...

Avui però el negoci de la cooperativa ja no és l’agricultura… han trobat un sistema més fácil i segur de fer calaix. Van aconseguir que l’Ajuntament els requalifiqués les instal·lacions de l’Av. de Reus per poder-ho vendre com a sòl urbà (que no ho era), obrint-hi algun carrer pel mig perquè hi surtin més pisos (que vol dir més calés), i volien traslladar-se als terrenys que tenen al costat del magatzem de les garrofes, al que serà el nou polígon industrial tocant al poble, però calien diners per fer la infraestructura del nou polígon (carrers, enllumenat, asfaltat, clavegueres,…), - i com que la cooperativa és pobre i té molts deutes…-, així que l’Ajuntament novament els requalificà una illa d’aquests terrenys industrials a urbans, per poder-hi fer un grapat de pisos, i així poder fer les obres de condicionament del polígon. Com que l’Ajuntament ha tirat llarg amb els pisos que hi surten, a més de fer les obres s’embolsen més de 900.000 euros, directament cap a les seves arques. Els polítics diuen: - tot sigui per ajudar a la cooperativa… als pobres pagesos… ho hem de fer!!!...-
Com que la cosa ja els ha funcionat dues vegades, no dubten en tornar-hi i van plorant novament a l’Ajuntament dient que estarien millor en una finca rústica que ja tenen mirada, cap al camí de les arenes, i que allí sí que els hi convé anar-hi. Cal que els requalifiquin ara aquests terrenys per poder establir-se allí… i l’Ajuntament ho torna a fer.

Cal preguntar-nos quants dels més de 200 socis que té la cooperativa de Mont-roig són pagesos que utilitzen realment en el dia a dia els seus serveis i que hi comercialitzen els seus fruits. Els pocs pagesos del poble que no han plegat i que s’han especialitzat i han augmentat el volum de les seves produccions, utilitzen la cooperativa? La resposta és clarament NO!!!

Tornant a la pregunta de l’inici, cal que es “requalifiqui” també el nom de la cooperativa i ara passi a denominar-se “Cooperativa del Pelotazo”, o be “Cooperativa Especulària” o bé “Cooperativa …”
Digueu-hi la vostra.

53. IDENTITAT LOCAL

Els domassos als balcons quan són les festes d’una població són senyal d’adhesió i participació dels veïns del poble envers la celebració. Fa pocs dies celebràvem les festes de la Mare de Déu de la Roca, patrona local. He de dir que no vaig llegir el programa d’actes organitzats, i no em refereixo al seguit de novenes, misses i rosaris, sinó als actes més lúdics i que tenen més participació que les de l’àmbit estrictament religiós. Suposo que hi devia haver cartells pel poble però no m´hi vaig fixar.
El que sí vaig fer va ser que el dissabte dia 8, dia de la Festa, vaig sortir a mitja tarda a passejar pels carrers del poble i em va sobtar el diferent seguiment per part de la població del fet de penjar els domassos de la Mare de Déu als balcons. Al casc antic podriem dir que encara hi havia un acceptable percentatge de cases que el lluïen (fins i tot en algunes cases més d' un), però a mida que m’allunyava del casc antic la proporció de domassos baixava en picat. Em va cridar tant l’atenció que vaig fer-ne fins i tot un seguiment per carrers (digueu-me desenfeinat). Ho vaig apuntar en un petit paper que portava i ara que faig aquest post se m’ha acudit de consultar-lo. On vaig comptar-ne més va ser al carrer que porta el nom de la patrona, 37 domassos al carrer Mare de Déu de la Roca i 27 al carrer d’Amunt són els que més en teníen. A la meva plaça només 4, 2 al carrer del Forn i 4 al Bisbe Macià. Al carrer St. Antoni 9, al carrer Major 4 i a la Plaça Miró 3. Vull destacar que al curt carrer reial n’hi havia 8 i també es poden salvar el F. Riba i Mestre amb 14, l’Agustí Sardà amb 19 i l’Av. de Reus amb 12, tot i que aquests últims són molt llargs. Crec però que suspenen els principals carrers d’accés al poble: Av. Catalunya, 4, Cambrils 4, plaça Miramar 5 i Av. Dr. Sagarra 3 (tots tocant al casc antic).
En els carrers principals d’accés al poble l’ajuntament hi hauria d’instal·lar fixes tot l’any els suports metàl.lics de les banderoles, i a cada festa pernjar-hi les que hi toquin (Fira, La Mare de Déu, La Festa Major, Nadal). Penjar banderoles és prou ràpid si els suports estan sempre posats, i les de la Mare de Déu, Festa Major i Nadal podrien servir cada any les mateixes (almenys més d'un any).
Aquests dies el Diari de Tarragona fa una campanya per regalar un nou domàs amb la bandera de Mont-roig que no tenim ningú, per penjar-lo durant la propera festa major. Crec que és una molt bona idea, sobretot pel preu que té (el regalen comprant el diari del divendres 21), cal però que feu la vostra reserva anticipada als punts de venda locals (llibreria Rom o a l’estanc J. Roigé). L’Ajuntament hauria de complementar aquesta mostra pública de la festivitat posant banderoles amb el mateix motiu gràfic a les principals entrades del poble.
Personalment em passa que si quan arriba el diumenge em mudo en lloc de quedar-me amb la bata i pantufles tot el dia, tinc més ganes de sortir de casa, tinc més ganes de festa. Si canviem la fisonomia del poble, entre tots farem que la festa sembli més lluïda, i si el programa acompanya hi haurà més participació.

52. MINI DEIXALLERIA

En l’afany d’estalviar carburant a l’hora de desplaçar-nos a la nova Deixalleria Municipal del Gurugú, algú ha tingut la brillant idea de muntar una “Mini-Deixalleria” dins del poble.
Val a dir que no ha estat una iniciativa municipal i tampoc cap particular qui ha maquinat el que finalment ha acabat succeïnt.
Al passatge Catalunya (conegut com el carrer més lleig del poble) hi podem trobar la desagradable estampa de la fotografia, que està amb clara avinença amb el transformador elèctric (Veure “La Garrofa de Mont-roig” del 3 de juliol de 2007) http://lagarrofa.blogspot.com/search?q=transformador i el señal malmès de Mont-roig (veure Talaia 43300 post nº 10, fotografía: “mala señal”) http://talaia43300.blogspot.com/2007/05/10-municipals-2007-iii.html .
L’empresa local “Vedireco” que es dedica principalment a la instal·lació de portes i finestres de PVC i Alumini, té contractats uns contenidors per reciclar els materials de rebuig que retira en les substitucions de portes i finestres velles. Sebla que fins i tot separa en diferents contenidors el vidre, metalls,… Tot això està molt bé i podem discutir si han d’estar situats aquests contenidors al carrer o en un espai privat, però el que no és admisible en cap cas és que els mont-rogencs portem allí les nostres deixalles, i a més deixant-les de qualsevol manera dins i fora dels contenidors.
Suposo que l’anomenada empresa haurà de pagar religiosament cada vegada que ha de buidar els contenidors, però a més haurà d’arroplegar totes les escombreries que hi ha al voltant. Diu la dita popular que “mentre hi hagi rucs hi haurà qui hi pugi a cavall”, però Vedireco no ha de pagar pel servei de deixalleria ni la resta de mont-rogencs hem de “gaudir” d’aquestes imatges deplorables al nostre poble.
Potser l’empresa municipal EMOMSA hauria de publicitar més el telèfon i dies de servei de recollida de voluminosos a les cases. És un servei gratuït que potser no s’utilitza massa per desconeixement general.

En fi… quan sortiu a passejar ja sabeu cap a on no heu d’anar.

.

41. TEATRE LOCAL

Lluís Coquard, autor de "La núvia portava cua"

He vist al programa de Festes de Sant Jaume de Miami Platja, que el diumenge dia 22 a les 9 del vespre al Centre Polivalent, el Grup de Teatre del Casal d'Avis Sant Jaume posarà en escena l'obra "La núvia portava cua" de l'autor català Lluís Coquard.

Aquest fet m'ha transportat automàticament a 25 anys enrera. En aquella època a Mont-roig el grup de teatre es deia "Omni-Gresca S.L." i una de les obres que vàrem representar fou "La núvia portava cua". Els dos papers principals estaven interpretats per en Jaume Grifoll i la Maribel Llorens, altre membres del grup eren Miquel Àngel Martí Sanz, Mª Cinta Caballé Castelló, Ricard Mestre Medico, Josep Mª Llorens Roig, Jordi Rom Cedó, Teresa Mª Márquez Vernet, Montserrat Bargalló Martori, etc... el director era en Miquel Anguera, tot i que també hi havien participat en Joan Màdico, Salvador Toda i altres. Segur que em deixo molta gent per anomenar ja que vàrem fer vàries obres (La filla del mar , El metge a garrotades , ...) que representàvem al Casino i després sortíem de "tourné" (Vilanova, Colldejou i Pratdip). Espero que entre els comentaris hi apareguin els noms dels actors que ara no recordo i que també mereixen el seu reconeixament.

Sobre la figura d'en Lluís Coquard (Barcelona 1922) també voldria dedicar-li unes línies, ja que va ser un autor teatral que es va especialitzar una mica en escriure teatre pels grups amateurs, que tant han proliferat a Catalunya. Les seves obres eren divertides però senzilles de posar en escena i pràcticament tots els grups de teatre afeccionat han interpretat alguna de les seves obres: "Tot per unes cartes", "L'amor venia en taxi", "Un plat de crema", "Amor... direcció prohibida", "No em toquis la flor", "La teva dona m'enganya", ... També va escriure teatre per infants. (Trobareu molta informació al Google "Lluis Coquard").

.

Sé que el grup mont-rogenc de teatre "els Xuts" han tingut problemes de local per representar les seves obres i també de magatzem/rober/... Espero que la nova Regidoria de Cultura sàpiga valorar el potencial teatral del nostre municipi i aporti el necessari per que això no s'acabi "com la comèdia de Falset".

.

Aquesta es una aportació d'un amic informador i col·laborador d'aquest bloc, que signa amb de Mont-roig, que m'ha enviat aquest post. A part del que ell demana (recopilar els integrants de Onmi-Gresca), podríem comentar també tots els grups de teatre locals mont-rogencs, fins que ens arribi la memòria, i les seves anècdotes.

.

37. TOTS A UNA

Mont-roig, 17 de juny de 1980

En aquests dies en que tots ens hem quedat amb el cor encongit després de l'incendi que va arrasar part del nostre terme municipal, ens aflora la nostra part solidària i de unió social cap a la resolució dels problemes. Avui parlem de festes de l'arbre conjuntes entre tots els convilatans, els de platja i els de muntanya, compartir la feina de repoblar, el dinar de germanor, el fer pinya,... i trobo que està molt bé.

De fet els mont-rogencs ja tenim experiència en actes de solidaritat local, anant tot el poble a una amb motiu d'una causa. La fotografía d'avui, aportada per en 1000 i 1 900, és el trestimoni gràfic de la manifestació dels pagesos en la popularment anomenada "guerra de la patata". Corria l'any 1980 i el sindicat Unió de Pagesos volia que l'administració regulés el conreu de la patata, per evitar els baixos preus que arruïnaven a la pagesia. En no trobar resposta per part de les autoritats de la època, van iniciar una sèrie de movilitzacions i tractorades que van desembocar el dia 17 de juny de 1980 en el tall de la carretera N-340, a l'altura de la Caseta del Rellotge. Pels més joves diré que allò va acabar amb càrrega de la Guardia Civil cap als mont-rogencs (en algunes cases del poble encara es guarden pilotes de goma que ens van disparar aquell dia).

Altres movilitzacions sonades van succeïr amb el tema de la tuberia d'aigua que volíen construïr per trasvassar aigua des de Mont-roig cap al polígon petroquímic de Tarragona. La tuberia no es va arribar a conectar, però l'aigua la preníen amb camions-cubes. També es va organitzar una marxa a peu, amb la participació d'una multitud de mont-rogencs. -Aquí explicaré una anècdota-: els mont-rogencs de la època (que som molts) recordaran que s'estava fent una assemblea a l'església amb poc protagonisme de l'ajuntament, ja que era un tema més aviat portat pels pagesos. En acabar-se l'assemblea el Josep Mª Aragonès, batlle del poble i amb uns nivells de popularitat a l'alça va sortir dels primers i va anar cap al Casino on va esperar la multitud que baixava pel carrer major. Va començar a parlar des de dalt del balcó, la gent se l'escoltàven i l'aclamàven des de baix, i d'allí va sortir-ne com a protagonista de l'assumpte, quan fins llavors hi havia tingut un paper molt secundari.

Una movilització més recent va estar la dels estudiants de Miami que van caminar fins al poble per fer les seves reclamacions sobre el transport escolar.

Segur que m'oblido d'alguna altra reivindicació, però per això compto amb les vostres aportacions.

36. POLÍGONS INDUSTRIALS

Nova nau en construcció

Si hagués de parlar del teixit industrial del nostre poble, acabaría d’aquí a dues línies, ja que ben poca cosa trobem al nostre municipi. Avui però vull tractar aquest tema amb esperança de futur.
Al nostre municipi crec que es necessiten tres diferents polígons industrials, clarament diferenciats entre ells.

1)- El primer i l’únic que està en marxa, tot i que en una fase inicial estancada des de fa anys és el del poble de Mont-roig, on s’hi troba la Indústria FISCHER, la benzinera, .... La funció d’aquest polígon ha de ser, principalment, donar servei als petits industrials locals que es troben amb els seus negocis al mig del poble i estan esperant, de fa temps, que sel’s ofereixi un lloc on poder-se trasladar. Estem parlant de serrallers, fusters, paletes, pagesos, mecànics, la cooperativa agrícola, … necessiten urgentment i des de fa molt de temps aquest espai per ells, i a més que sigui a un preu raonable.

2)- El polígon del Gurugú o Comellarets està d’amunt de l’autopista, des de la carretera de la mar fins a Rifà. Té més de 50 hectàreas, totes propietat de l’Ajuntament. No sé si en som prou conscients de que tenim un diamant en brut que ben pulit será un gran motor de progrés pel nostre poble. Des de la meva Talaia m’ha semblat entreveure un canvi d’actitud dels nostres polítics envers aquesta actuació industrial. L’anterior govern (ERC) va estar en tractes o converses per posar-hi un centre esportiu, tipus d’alt rendiment, on s’ocupàven moltes hectáreas, però no sé si haurien repercutit en gaires llocs de treball/hectárea ocupada. També van venir diferents indústries per informar-se sobre un posible trasllat cap al nostre poble, però la cosa estaba “verda” i amb l’excusa de fer el POUM es va aparcar el tema polígon. Aquí m’agradaría fer un incís/comentari: Durant els últims quatre anys, l’equip de Govern anterior va treballar intensament en el POUM, privant-los de fer altres coses. - No hem fet gaires coses perquè el POUM…- Siguem realistes, el POUM l’ha fet l’equip d’arquitectes a qui se li va encarregar la feina, i davant la manca d’idees o de personalitat dels polítics de torn, fins i tot van fer el que no els hi tocava (negociar amb propietaris, decidir densitats d’edificació, qualificar o desqualificar segons quins terrenys, reunions amb promotors,…) Ja sabem la famosa frase de l’anterior batlle: “Els tècnics són ells, jo sóc músic”. No dic que el Sr. Estanislau Roca ho hagi fet bé ni malament, però els polítics hi havien d’haver imposat el seu criteri (pot ser aquí està el problema, que no en saben) i el Sr. Roca posar-ho sobre el paper, sempre que fos possible.
Reprenent el tema del Gurugú, sembla que el nou consistori vol donar un valor afegit a aquest espai industrial, enfocant-lo cap a un polígon industrial de les noves tecnologies, donant facilitats d’establiment a empreses d’aquest sector tant en alça i que comportaría l’arribada de persones qualificades i amb un nivell adient al tipus d’indústria que estem parlant. Per descomptat que els obrers sempre faran falta, però hi hauria molta part de gent amb bons estudis, bons sous i que donarien vida a la zona. Sembla una bona idea si son capaços de portar-la a terme.

3)- El polígon industrial de Miami Platja. Avui per avui no té un futur gaire clar, ja que van haver de retirar el seu projecte del recentment aprovat POUM, doncs l’havien situat en una zona que és reservada per a infraestructures viàries. Sembla que li estan buscant una nova ubicació. Aquest polígon tindria les mateixes finalitats que el del poble de Mont-roig, donar servei als industrials locals que han de sortir del centre urbà. Hi ha la sol·lució de que vagin al polígon de l’Hospitalet, com alguns ja han fet, però és una llàstima convidar a marxar a les empreses locals per no tenir una mica de previsió. A Miami Platja també hi ha d’haver una infraestructura industrial.

La fotografía d’avui és d’una nova nau que están construïnt al carrer Klaus Fischer, darrera la benzinera. He preguntat a uns quants convilatants però ningú sap de qui és o que hi faran. En sabeu alguan cosa?

25. ALTRES MONT-ROGENCS.

Viuen amb nosaltres molts mesos a l 'any, tenen casa pròpia al poble, la seva companyia ens és beneficiosa, però no els hi donem ni la atencio ni la importància que es mereixen. Parlo de les orenetes.

El fet de tenir-les a les nostres cases des de sempre ha estat senyal de benaurança. Cada any tornen al mateix niu a procrear-se i la seva arribada ens indica el canvi estacional. Cada oreneta es menja en un sol dia una gran quantitat de mosques i mosquits. Son un indicatiu de l'estat de contaminació de l'aire i l'atmosfera de cada població.

Avui dia 15 de juny i fins al 31 d'aquest mes, ha començat el període per censar els nius d'oreneta dels pobles de Catalunya, amb l'ajut dels convilatans de cada població. Tots podem ajudar a completar aquest cens, donant les dades dels nius que observem al nostre carrer, al nostre barri o a la zona que volguem censar, tot depenent de les ganes i el temps que tinguem. Son molt fàcilment censables, ja que els nius estan a les cases i cada casa està identificada amb un carrer i un número.

La fundació territori i paissatge ha posat en marxa aquesta campanya desenvolupada amb l'institut Català d'Ornitologia. Però el millor és que entreu a http://www.orenetes.cat/ i us acabeu de convèncer d'aquesta interessant activitat que podeu desenvolupar sols, amb família o amb grup d'amics.

Fa uns dies que estic preparant aquest post i la veritat és que ara quan vaig pels carrers em fixo amb les orenetes i els seus nius.

Sabeu en quin edifici públic estan els balcons de la fotografía?

.

23. ANTENES PREOCUPANTS

_______________ NO A LES ANTENES DINS DEL POBLE!

Em preocupo cada vegada que miro avall des de la meva Talaia i veig sobresortir per d’amunt de dos edificis de l’eixample dues torres metàliques plenes de ferralla extranya que permeten a tothom comunicar-se via telèfon móvil.

La preocupació no em ve donada perquè el mòbil ha avançat en pocs anys amb passos de gegant, reconec els avantatges que per a tots ha suposat i estic obert al progrés però amb responsabilitat.

Aquestes dues antenes están ben bé al mig del poble, o almenys amb moltes persones que hi viuen als voltants. Ja sé que no està científicament demostrat que siguin directament responsables de malaltíes sobre les persones, però tampoc està gaire clar que no hi tinguin res a veure.

En diferents llocs on les antenes estàven prop d’alguna escola, les han retirat. Persones que vivint prop d’una antena de telefonía mòbil se sentien malament, han anat a viure fora d’aquest radi d’acció i la seva vida ha canviat.

Una cosa semblant passava o passa amb els transformadors de la electricitat que alguns veïns tenen sota de casa seva, i sempre s’ha negat per part de les institucions. D’un temps cap aquí hi ha una nova normativa que obliga a posar unes barreres aïllants entre les vivendes i la cabina del transformador. No passava res… però han rectificat!.

El nostre poble té moltes possibilitats per ubicar aquestes torres a les afores (a més de 200 mts de les vivendes), fins i tot el propi Ajuntament els podría cedir de franc algún emplaçament, a canvi de que les retirin ja.

Potser les comunitats de propietaris d’aquests dos edificis em maleïran els ossos ja que en treuen uns dinerons, però aquest no és motiu suficient per mantenir aquest perill sobre els seus caps (i els nostres).

Val a dir que l’antena de la foto (carrer Indústria xamfrà amb Cristòfor Colom) és de Vodafone i té una pèsima cobertura. L’altre antena, la de Movistar està al terrat de l’edifici del Bar Mari-Mar (carrer Cambrils xamfrà amb Av. Catalunya). Una tercera antena, abans de Amena, ara suposo de Orange, la trobem baixant per la carretera de la platja a uns 400 metres més avall de la barraca de pedra seca.

Demano que es desplacin les dues antenes de telefonia mòbil del centre del poble cap a les afores. A Miami Platja i urbanitzacions no han de ser menys. Per acabar recordar-vos la lluïta dels veïns per fer retirar la polèmica antena instal·lada a l’entrada de la Urb. Masos d’en Blader (repasseu la premsa de fa uns mesos).

Amb una bona negociació amb les companyies es pot aconseguir el seu trasllat. Si sel's dona altres opcions, les canviaran!

20. COMUNICACIONS incomunicades.

_______________On aneu? Per aquí no s’hi passa!

Tot i sabent que decepcionaré a una part dels visitants i comentaristes que han fet posible superar la barrera de les cent intervencions en el post del 30 de maig, avui no parlaré de la política local (almenys directament).
Mentre esperem a veure el desenllaç de la assemblea informativa convocada per CiU, pel proper divendres dia 8, a les 21 hores al poliesportiu de Mont-roig, (vegeu intervenció del nº 8 de CiU “Xàpix”, al post Nº18 de 30 de maig, comentari del 5/6/07-19:27h.), avui parlarem de 3 vies de comunicació locals que em criden l’atenció últimament, i ho faré per ordre cronològic:

1)- El pas habilitat des de l’Av. Aureli Escarré (del Poliesportiu) fins a la carretera de la platja, travessant dues finques privades, es va obrir amb motiu del tall de la rasa del Ximet, per alleugerir el trànsit del centre urbà. Per aquest camí hi passaven molts camions de gran tonatge, i veïns que s’estalviaven molta volta per entrar i sortir del poble. Fa uns dies que l’han tallat, fins i tot amb una sèquia i tanques per que ningú utilitzi aquest pas –veure fotografía-. No veig que els amos en treguin cap profit agrícola d’aquestes dues finques i donat el gran nombre de vehicles que hi passaven, s’hauría d’haver buscat alguna fórmula perquè els propietaris deixessin obert aquest pas (fins i tot arreglant-lo una mica més). Un dia o altre s’obrirà, segons el nou POUM, amb una línea més recta cap a la rotonda, doncs per què no es podía deixar habilitat?. Ja sé que ningú deix alguna cosa per no res, però es pot negociar amb els propietaris. Crec que hi ha hagut manca de “comunicació” entre les parts.

2)- El nou accés a la part alta del poble des de la carretera de Colldejou va sortir a concurs i aquests dies s’ha degut adjudicar. A part de un petit plano que vaig veure publicat (no recordo en quina revista o diari), que vaig haver de mirar amb lupa i on no es veia gairebé cap detall, desconec que s’hagi exposat públicament el projecte (em refereixo sense haver d’anar als serveis tècnics a demanar que t’ho deixin veure). A molts veïns ens agradaría saber per on passarà, on faran el pont, si eixamplaran la carretera de Colldejou, si obriran la curva de les “basses del Feliciano”, si … Aquesta és una desitjada via de comunicació pels veïns del casc antic, que de moment està “incomunicada” pel que fa a explicacions oficials i a “plaços d’entrega”.

3)- L’accés que están construïnt per entrar a la nova autovía A-7 a l’altura del Mas d’en Miró, será una rotonda elevada per facilitar les entrades i sortides, però a diferencia de Cambrils i tots els altres llocs que he vist, aquí la posen desplaçada respecte a la nostra carretera, uns 400 metres direcció València. Això comportarà cada vegada haver de recorrer prop de 1 Km entre baixar fins a la rotonda del Mas Romeu i tornar a pujar en diagonal fins a buscar aquest nus d’enllaç. Fa mesos que ho pregunto a diferents persones del poble i ningú me’n ha donat raó. Hi trobeu alguna explicació? No será perquè no han tingut prou temps per treballar amb la carretera tallada …

Acabaré amb un record d’enyorança pel vial que ha d’anar de la plaça Joan Miró direcció cap a Reus, que tant de servei donaria al poble i que haurà d’esperar. O ens donarà una agradable sorpresa el nou consistori?

5. BAD BOYS.

GOOD BOYS GO TO HEAVEN,
BAD BOYS GO TO K1.

Aquest famós slogan (amb el final diferent, es clar), em serveix d’introducció al tema que avui m’inquieta.

El K1 és el nou local pels joves de Mont-roig del Camp, -per a tots els joves de Mont-roig-, que ha obert fa uns mesos el nostre consistori, després de molts anys d’obres en aquest edifici cantoner i de no saber quina destinació donar-li (parlo dels polítics d’ara i dels d’abans). La qüestió és que veig que hi ha una gran part dels nois i noies que hi van que, en certes hores, hi estan a disgust, amb temença, amb por. En lloc de ser un lloc per estar-hi distesos i amb tranquilitat, sempre han d’estar en tensió, vigilant i atents als seu voltant. Molts opten per, disimuladament, marxar.

Aquestes certes hores són les que acaparen el local alguns grups de joves, que tenen tant dret com els altres a ser-hi, però que no entenen que la seva llibertat acaba on comença la llibertat dels demés.

Jugar al futbolín, a la Play-Station, o altres activitats, et pot significar rebre una espenta o un “niño apártate!” i veure com t’usurpen el teu lloc, sense esperar torns ni respectar cap norma cívica. És la costum que impera en aquests clans, en que només compta la llei del més fort. I sempre els reconeixereu pel mateix, aquests “abusadors”, no entenen ni entendran mai l’eslògan que obra el meu comentari, ja que estudiar anglès, informática i esforçar-se per aprendre quatre nocions bàsiques per poder guanyar-se la vida el dia de demà, és el que tenen més lluny dels seus propòsits.

D’altra banda hi ha uns monitors professionals que s’encarreguen del bon funcionament del K1 i que haurien de vigilar més sobre aquest tema, ja que si els joves del poble acaben per marxar definitivament del local ja no caldrà que hi hagi monitors (és llei de vida).

PER ACABAR: Vull dir als nois i noies que avui se senten “trepitjats” per aquests indesitjables, que des de la meva Talaia (punt alt de vigilància) ja veía el mateix, fa més de 20 o 25 anys, al futbolín del Casino, i al de Cal Panadero –Bar Martí- (pot ser no tant descarat com passa avui), però la majoria dels qui llavors eren els “reis del mambo”, avui no son ningú!. (Pregunteu als vostres pares i avis).


ACLARIMENT FINAL: El K1 no té res a veure amb el local –millor dit: “mini local”- de l’Associació de Joves “Roca Ferma”, que també ha aixecat polseguera últimament (en aquest cas contra els polítics).

En els vostres cometaris espero que algú traduieixi al català el eslògan del començament.

4. EL PONT.

Fotografía: El nou pont té vuit ulls.

Estem acabant el mes d’abril, ja fa bo i els mont-rogencs esperem amb ànsia el poder baixar cap a la “marc”. Pel 1er. de maig de l’any passat vaig anar amb uns amics a dinar a la pixerota. Vam pendre el picnic i ho vam pasar d’allò més bé (i barat).

Aquest any per baixar hauré de fer més volta, ja que el polèmic pont que s’està construïnt sobre la nova autovía N-340, no estarà acabat.

Recordo la reunió urgent convocada per l’Ajuntament a la casa de cultura, (fa més de mig any), amb els polítics intentant donar explicacions i calmar els ànims dels exaltats veïns i afectats de la zona. Van assegurar que a l’abril s’obriria el pont de nou. Ja es van guardar 30 dies de marge a la butxaca, doncs no van dir si seria el dia 1 o el 30, però ni així podrán cumplir les seves promeses.

A mí, personalment, aquest assumpte no m’ha emprenyat massa, ja que no hi tinc propietats a la zona, ni hi vaig a treballar, pero he de reconèixer que per aquí a la plaça en passen uns quants que ja n’estan farts d’anar a tombar per Montbrió, per Les Planes o empolssegar-se per la Pixerota amunt i avall.

Siguem realistes, tants mesos el pont tancat no té cap explicació llògica de ser. Si els de l’Ajuntament (polítics i tècnics) tinguessin aquesta explicació, ja la haurien fet pública. Recordo que van dir a la reunió, davant de tot el poble, que aquest plaç els hi havien imposat a Tarragona els tècnics de la obra, i que com que ells no eren tècnics … no hi enteníen.

Cal ser tècnic per veure que als altres ponts que troba aquesta obra no es talla cap carretera?

Cal ser tècnic per veure que sis o set mesos per fer un pont és un plaç de temps super-exagerat?

A veure quin tècnic de Tarragona tallarà sis mesos la carretera que va de Vandellòs a l’Hospitalet de l’Infant quan arribi allí la obra. El Sr. Castellnou (alcalde de l’Hospitalet – Vandellòs), que no és tècnic, ja es rodejarà dels seus tècnics municipals per imposar les condicions que més els convingui per al seu municipi. Temps al temps.

Per acabar: El que més greu em sap de tot això és que els nostres polítics ni es preocupen, ni hi pensen en el trasfons real del problema .
Aquest plaç de temps tant llarg ha servit per que la empresa constructora hagi pogut treballar sense entrebancs en la zona (no només al pont), estalviant-se molts diners. Ningú els emprenyava i han fet el que han volgut (i millor per a ells). Però aquest gran benefici de la empresa constructora l’han pagat i de llarg, tots els veïns i afectats de la zona. Quan ha facturat de menys el Restaurant, el Centre de Jardineria i altres negocis? Quants quilòmetres s’han recorregut en aquests mesos anant a fer el tomb? Us imagineu la quantitat de vehicles afectats i els conseqüents milers de litres de combustible consumits? Qui ho ha pagat això? LA GENT DE MONT-ROIG!

3. MIRAR, MIRÓ, MONT-ROIG.

“Mirar, Miró, Mont-roig (3MR)” aquesta frase o eslogan l’he vist en algunes samarretes que porteu a l’estiu quan passeu per aquí a la plaça. Promocionen, suposo, el tema de que en Joan Miró i Mont-roig han d’anar units, per sempre més i que els mont-rogencs ens hem de sentir “Mironians de pro”.

Ara amb el Centre Miró, ja no hi ha qui ho pari tot això. Una part dels mont-rogencs, davant d’aquesta veneració pel pintor, es pregunten: I què ha fet en Miró per Mont-roig? Què ha donat al poble? (Això ho hem escoltat moltes vegades, sobre tot a la gent gran).

I la resposta que rebem es clara: no res! ... o potser sí que va fer alguna cosa ... potser sense voler-ho …

Va venir a aquest poble (a la finca dels seus pares) a guarir-se d’una malaltia en la seva joventut, aquí va pintar un seguit de quadres que han marcat una clara época en la seva vida pictòrica i que reflexen diferents paratges del nostre municipi. L’artista sempre en va parlar bé de Mont-roig i va internacionalitzar el nom del nostre poble (potser sense voler-ho …). Sempre elogiava els colors i la llum que va descobrir a Mont-roig (no sé per què diferents que a Montbrió o a Cambrils?). Sempre portava, a la maleta, una garrofa de Mont-roig per tot arreu on anava. Potser sense voler-ho … va donar a conèixer el nom del nostre poble i ho hem d’aprofitar!

Tant hi fa el que va donar en vida el pintor per Mont-roig. El que hem de mirar és el que en podem treure nosaltres, els mont-rogencs, d’aquests fets casuals que ens donen l’oportunitat de promocionar el nostre poble.

A nivell col·lectiu, amb el Centre Miró com a eix vertebral, cal atraure el màxim nombre de visitants cap a Mont-roig, però cal fer-ho bé. Els autocars han d’arribar al pàrking de la Murada, pel nou carrer projectat des de fa anys, que també contempla el nou Poum. No m’agrada veure aquestes processons de gent (la majoría jubilats), que travessen els carrers del poble, de punta a punta, des del lloc on els ha pogut deixar l’autocar fins al carrer Major. Alguns ja ni hi arriben!. (Un altre dia parlarem dels carrers del poble, les façanes, les voreres, … no están per a gaires visites turístiques).

A nivell personal dels mont-rogencs, m’agradaría veure una vocació de servei del comerç local cap a aquests visitants. Enfocant descaradament els negocis del voltant del Centre Miró cap al visitant forani. Que trobin el que esperen trobar, el que nosaltres trobem en altres llocs turístics, on les botigues hi fan el seu agost, aprofitant el volum de gent que hi va.

No ens tanquem portes. Tenim aquesta oportunitat i cal aprofitar-la. Tinguem-ho clar, no ho fem per en Miró, més aviat ens aprofitem d’en Miró. Pot ser ell no ens va donar res material al nostre poble, però nosaltres tampoc li donarem res a ell. Tot el que en traurem será per a nosaltres, tant a nivell local, com a nivell particular.

Per acabar, estic a favor de buscar més alicients d’oferta i renovació pel Centre Miró. Cal mantindre una bona relació amb la familília Miró, amb la Fundació Miró i amb tot el que ens pugui fer rotllar i millorar el Centre Miró. (En el fons caldría mirar-ho com a un negoci per al poble, com les Coves de Benifallet, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, etc…).

Quan torneu a escoltar la famosa frase: I què ha fet en Miró per Mont-roig?, ja teniu algún argument per contestar i, si us fa peresa contestar-los, sempre els podeu remetre a aquest blog, a veure si començo a tenir alguna visita més.

Avui he fet referència a La Garrofa que en Miró portava sempre amb ell. Aprofito per saludar al Blog local La Garrofa de Mont-roig, que suposo tots coneixeu. Podeu accedir-hi directament des d'aquest blog o anar-hi per: http://lagarrofa.blogspot.com