66. OPINIÓ O NOTÍCIA?

Avui, trencant amb la meva línea habitual, parlaré de mi i d’aquest blog amb motiu d’un fet que va pasar fa unes setmanes i que vull fer públic.

Recordareu que al post número 55 amb el títol “Cooperativa … agrícola?” vaig tractar el tema de la metamorfosi que preparen per la nostra Coopertativa Agrícola i si actualmente té massa sentit que es faci, donat el baix percentatge de pagesos que utilitzen els seus serveis durant l’any.

Em consta que no va agradar gaire a un sector del nostre poble, sobre tot a les persones directament implicades, i que s’en va parlar molt durant aquells dies. El curiós del cas és que a rel d’aquest comentari vaig rebre un e-mail que em va fer recapacitar sobre el que és un blog.

Me’l va enviar una noia amb nom i cognom (que no sé qui és) i es presentava com a representant d’una important agència de notícies (no especificava quina). Demanava “poder contactar amb la persona que ha publicat la notícia sobre la Cooperativa de Mont-roig del Camp per tal de poder concertar una entrevista”.

Primer vaig pensar en que podría només ser una ridícula treta per “desenmascarar” a l’autor d’aquest blog, i no li vaig donar més importancia però en una segona lectura vaig veure un altre sentit que em va preocupar i és el fet de que el que jo publico al meu blog es prengui per part d’algú com a una notícia.

Cada un dels 66 post que he publicat en aquest blog fins avui, només reflexen la meva opinió sobre els temes tractats i en cap moment volen tenir cap caire periodístic ni d’informació com a tal. Potser reflexiono, parlo, opino i demano també la vostra, sobre temes que son actualitat al nostre poble i que són de l’interés de moltes persones, però NO SON NOTÍCIES o almenys no és el sentit que jo els hi vull donar.

Potser el que manca (i això també és una opinió) és un mitjà local de notícies que no tenim, ja que d’una banda el Ressò Mont-rogenc és trimestral i més que donar “notícies” és un recull de fets que han passat al nostre poble i que queden allí reflexats per a la història. Per altra banda el butlletí municipal que va publicar l’actual consistori amb motiu dels 100 dies de govern no deia res d’interés. Al final tots acabem repassant les micro notícies que la revista Costa magazine publica telegràficament. Potser és aquest l’únic medi amb un periodista profesional al darrera.

NOTA FINAL: Sobre el e-mail de la periodista vull aclarir que li vaig contestar dient-li que no aniria personalment a cap entrevista però que via correu electrònic contestaria tots els seus dubtes o l’adreçaria a les persones indicades per poder comprobar i contrastar el que volgués publicar al seu medi. No vaig rebre cap resposta….

15. PRIMERS 30 DIES D'AQUEST BLOG. (Començaments 3)

_______________La plaça de l'església de Mont-roig del Camp

Ha estat per mi una gran sorpresa, per inesperada, arribar al primer mes d’existència d’aquest blog, havent superat les 2.000 visites rebudes.
He rellegit els dos primers escrits publicats, amb l’etiqueta de “començaments”, i davant algunes demandes recollides entre els comentaris rebuts, em decideixo a puntualitzar una mica més la “filosofía” d’aquest blog.
Darrerament hi ha veus (comentaris) que desaproven que aquest sigui un lloc ANÒNIM, on “es tiren pedres i s’amaguen les mans”. Si aquesta fos la única o principal finalitat d’aquest blog, ja fa dies que l’hauria tancat.
“Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis”, i això ens condiciona i molt a l’hora de dir coses públicament. Penso que al parlar sota un pseudònim diem realment el que pensem, que no vol dir que tinguem la raó. Sota signatura gairebé ningú hi participaría (com passa amb la revista Ressò) o bé mediríem molt més les nostres paraules fins a desvirtuar el que realment volem dir (parlo sempre en general).
Voldria que cadascú participés sempre amb el seu pseudònim, i així arribarem a tenir una imatge virtual de qui parla i la seva línea d’opinió. Heu d’utilitzar aquest mateix pseudònim per a tots els altres blogs. Aprofito per saludar des d’aquí les aportacions de, entre altres, Mister X (ics), Mon, Tondo Rotondo, 1000 i 1 900, Maria de la Roca, Indecís, Xaky, … Reconec que em dona morbo que ens creuem pels carrers del poble i no sabem ningú qui som. Realment no sé si en Mister X (ics) és realment un home o si la Maria de la Roca és una dona o no (crec que sí per algún dels seus comentaris). Estem donant vida als nostres propis personatges i intercanviant opinions amb els demés. No vull saber qui sou realment. Si passeu per la plaça de l’església i alceu la vostra mirada, veureu la meva figura on s’hi reflexen també tots els altres personatges virtuals dels nostres blogs.
Ningú critica els anònims ninots televisius del “Guiñol”, els personatges de “Polònia” o “Minoría absoluta”, on es diuen coses tot rient que en el fons tenen molt de missatge. M’agrada que, sempre amb respecte, tractem els temes que ens preocupen o ens criden l’atenció, aportant les solucions i opinions que hom pensa. Si el percentatge de bajanades o atacs personals directes fos molt alt em plantejaria seriosament autoclausurar aquest espai, però considero que fins a dia d’avui és del tot correcte.
Els "afectats" en cada cas, tampoc s’han de pendre tots els comentaris al peu de la lletra. Sempre passa que quan llegim una notícia a la premsa que hem viscut en primera persona, pensem que no ha estat realment al 100% com ens la expliquen.
Finalment expressar el meu respecte a les persones que signen amb el seu nom real.

Us emplaço a llegir els dos primers escrits del blog, sota l’etiqueta “començaments” si no els heu llegit mai.

ELS BONS PROPÒSITS. 2

FOTOGRAFÍA: "La meva plaça".

En aquest segon escrit al blog exposarem les pautes pel bon funcionament o la filosofía i regles d’aquest espai.

1)- SOBRE ELS TEMES A TRACTAR. Principalment que tinguin a veure amb Mont-roig del Camp, el nostre poble i municipi, però també d’actualitat general o altres temes que puguin sorgir. No ens tanquem a res.

2)- SOBRE EL QUE DIEM. Amb educació i respecte ho podem dir tot. Cal però que, si parlem seriosament, siguin veritats (o així ho creguem). Per despotricar, inventar o mal parlar ja hi haurà altres blogs.

3)- SOBRE QUI SOM. Tant hi fa qui som i qui sigueu. No hi ha cap restricció per cap motiu.

4)- SOBRE L’IDIOMA. En principi el català será la llengua vehicular, tot i que les opinions i aportacions podrán èsser en castellà o qualsevol altre idioma. Quan més enrevessat sigui l’idioma que utilitzeu, menys gent us entendrà.

5)- SOBRE EL LLENGUATGE. El llenguatge també és lliure. La moderació i la pulcritud s’agraeix, però de vegades també convé “fotre canya”. No ens coneixerem però el llenguatge dirà molt de nosaltres.

6)- SOBRE EL QUE ARA NO PREVEIEM. Quan ens hi trobem ho anirem resolvent o plegarem.

COMENCEM PEL NÚMERO 1. La presentació.

Em reconeixereu per la fotografia. Estic dia i nit a la meva TALAIA (punt alt de vigilància) de la plaça de l'església, impassible a tot el que succeix als meus peus, es a dir, a baix, al poble, a MONT-ROIG DEL CAMP.

Observo tot el poble, el terme municipal, la comarca, i més enllà. Tot el que veig m'ho quedo al pap, les coses que son bones i les que no ho son tant, i això no és gaire gratificant. Volia fer alguna cosa ... .

Amb el progrés imparable de la tecnología m'ha arribat l'internet (estic conectat a la cabina de la plaça) i enceto aquest blog amb ganes de fer-lo servir habitualment per expressar tot allò que vagi veient i sentint.

No soc catòlic practicant (sempre em quedo fora), però si enamorat del meu poble. En cap momento em proposo anar contra ningú en concret, ni ofendre a títol personal a cap ciutadà. Aplaudiré les coses bones i donaré compte també de les que no m’agradin. Vull deixar clar, només començar, el meu principi de bona fe.

M'agradarà rebre la vostra participació i entre tots fer que aquest projecte personal vagi per bon camí, amb educació i bones formes, però sense cap restricció. Ben dit, es pot dir tot!.