_______________La plaça de l'església de Mont-roig del Camp
Ha estat per mi una gran sorpresa, per inesperada, arribar al primer mes d’existència d’aquest blog, havent superat les 2.000 visites rebudes.
He rellegit els dos primers escrits publicats, amb l’etiqueta de “començaments”, i davant algunes demandes recollides entre els comentaris rebuts, em decideixo a puntualitzar una mica més la “filosofía” d’aquest blog.
Darrerament hi ha veus (comentaris) que desaproven que aquest sigui un lloc ANÒNIM, on “es tiren pedres i s’amaguen les mans”. Si aquesta fos la única o principal finalitat d’aquest blog, ja fa dies que l’hauria tancat.
“Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis”, i això ens condiciona i molt a l’hora de dir coses públicament. Penso que al parlar sota un pseudònim diem realment el que pensem, que no vol dir que tinguem la raó. Sota signatura gairebé ningú hi participaría (com passa amb la revista Ressò) o bé mediríem molt més les nostres paraules fins a desvirtuar el que realment volem dir (parlo sempre en general).
Voldria que cadascú participés sempre amb el seu pseudònim, i així arribarem a tenir una imatge virtual de qui parla i la seva línea d’opinió. Heu d’utilitzar aquest mateix pseudònim per a tots els altres blogs. Aprofito per saludar des d’aquí les aportacions de, entre altres, Mister X (ics), Mon, Tondo Rotondo, 1000 i 1 900, Maria de la Roca, Indecís, Xaky, … Reconec que em dona morbo que ens creuem pels carrers del poble i no sabem ningú qui som. Realment no sé si en Mister X (ics) és realment un home o si la Maria de la Roca és una dona o no (crec que sí per algún dels seus comentaris). Estem donant vida als nostres propis personatges i intercanviant opinions amb els demés. No vull saber qui sou realment. Si passeu per la plaça de l’església i alceu la vostra mirada, veureu la meva figura on s’hi reflexen també tots els altres personatges virtuals dels nostres blogs.
Ningú critica els anònims ninots televisius del “Guiñol”, els personatges de “Polònia” o “Minoría absoluta”, on es diuen coses tot rient que en el fons tenen molt de missatge. M’agrada que, sempre amb respecte, tractem els temes que ens preocupen o ens criden l’atenció, aportant les solucions i opinions que hom pensa. Si el percentatge de bajanades o atacs personals directes fos molt alt em plantejaria seriosament autoclausurar aquest espai, però considero que fins a dia d’avui és del tot correcte.
Els "afectats" en cada cas, tampoc s’han de pendre tots els comentaris al peu de la lletra. Sempre passa que quan llegim una notícia a la premsa que hem viscut en primera persona, pensem que no ha estat realment al 100% com ens la expliquen.
Finalment expressar el meu respecte a les persones que signen amb el seu nom real.
Us emplaço a llegir els dos primers escrits del blog, sota l’etiqueta “començaments” si no els heu llegit mai.
He rellegit els dos primers escrits publicats, amb l’etiqueta de “començaments”, i davant algunes demandes recollides entre els comentaris rebuts, em decideixo a puntualitzar una mica més la “filosofía” d’aquest blog.
Darrerament hi ha veus (comentaris) que desaproven que aquest sigui un lloc ANÒNIM, on “es tiren pedres i s’amaguen les mans”. Si aquesta fos la única o principal finalitat d’aquest blog, ja fa dies que l’hauria tancat.
“Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis”, i això ens condiciona i molt a l’hora de dir coses públicament. Penso que al parlar sota un pseudònim diem realment el que pensem, que no vol dir que tinguem la raó. Sota signatura gairebé ningú hi participaría (com passa amb la revista Ressò) o bé mediríem molt més les nostres paraules fins a desvirtuar el que realment volem dir (parlo sempre en general).
Voldria que cadascú participés sempre amb el seu pseudònim, i així arribarem a tenir una imatge virtual de qui parla i la seva línea d’opinió. Heu d’utilitzar aquest mateix pseudònim per a tots els altres blogs. Aprofito per saludar des d’aquí les aportacions de, entre altres, Mister X (ics), Mon, Tondo Rotondo, 1000 i 1 900, Maria de la Roca, Indecís, Xaky, … Reconec que em dona morbo que ens creuem pels carrers del poble i no sabem ningú qui som. Realment no sé si en Mister X (ics) és realment un home o si la Maria de la Roca és una dona o no (crec que sí per algún dels seus comentaris). Estem donant vida als nostres propis personatges i intercanviant opinions amb els demés. No vull saber qui sou realment. Si passeu per la plaça de l’església i alceu la vostra mirada, veureu la meva figura on s’hi reflexen també tots els altres personatges virtuals dels nostres blogs.
Ningú critica els anònims ninots televisius del “Guiñol”, els personatges de “Polònia” o “Minoría absoluta”, on es diuen coses tot rient que en el fons tenen molt de missatge. M’agrada que, sempre amb respecte, tractem els temes que ens preocupen o ens criden l’atenció, aportant les solucions i opinions que hom pensa. Si el percentatge de bajanades o atacs personals directes fos molt alt em plantejaria seriosament autoclausurar aquest espai, però considero que fins a dia d’avui és del tot correcte.
Els "afectats" en cada cas, tampoc s’han de pendre tots els comentaris al peu de la lletra. Sempre passa que quan llegim una notícia a la premsa que hem viscut en primera persona, pensem que no ha estat realment al 100% com ens la expliquen.
Finalment expressar el meu respecte a les persones que signen amb el seu nom real.
Us emplaço a llegir els dos primers escrits del blog, sota l’etiqueta “començaments” si no els heu llegit mai.
